La veritat és que tots els entrenos em
portaven a planificar la temporada de la manera millor possible, això
és, mirant la classificació senior amb la renda que tenia per tal
de dossificar-la el millor possible de cara al que quedava de
campionat, tot i tindre una cursa de menys(Horta de Sant Joan).
Pensava en la Cursa de Falset, en haver
assolit allò que tant ansiava, però al mateix temps aquells últims
2 kms irrefrenables em duien un remordiment incesant donat que
d’haver sabut que els següents competidors arribaven a 3 minuts i
el següent local a més de 8 probablement no hauria fet aquella
galopada desbocada fins al final. No era només això, era tota una
temporada: la que deixaria sense acabar i la part de la passada, les
quals encaixaven perfectament dins un any, un gran any –crec
modestament-; això respectant els descansos pre i post cursa , però
sense canviar rutines (fins i tot augmentant-les en Nadal, Setmana
Santa i estiu).
Dimecres anterior feia un entrenament
bastant maco: Entrenament
Falset-Sant Gregori-Torres-Morral-Pedra Sta Càndia-Bòbila-Antic
Escorxador-Obagues-Mas Martinet-Bellmunt-Camí del
Molí-Obagues-Falset.
Diguem-ne que en els 28km amb 1532 m + i 3h 40min ha hagut de tot. Whatsapps cada 8/9 km per fer-li saber a Mar que estava viu, cagueroles(per duplicat), una autoassistència al Carrer de l'Escorxador feta al maleter del meu Zafira, assatjos de baixades en coneixement... en definitiva, bones sensacions. En aquest primer bucle, fins a tornar a Falset, anava amb el meu bidó lligat a la cintura, una barreta energética i les mitges compressives per suportar una tirada llargueta. Puje ràpidament a les Torres i buide la ment baixant per l’encimentat que duu al Coll de Falset, per travessar la carretera estatal i pujar fruint d’aquell entorn tan frondós fins arribar a dalt del Morral i baixar fins a la Pedra de Santa Càndia. D’ahí baixaria fins a Falset, no sense abans canviar un cordó de la meua bamba(el quicklace té les seues limitacions!).
Diguem-ne que en els 28km amb 1532 m + i 3h 40min ha hagut de tot. Whatsapps cada 8/9 km per fer-li saber a Mar que estava viu, cagueroles(per duplicat), una autoassistència al Carrer de l'Escorxador feta al maleter del meu Zafira, assatjos de baixades en coneixement... en definitiva, bones sensacions. En aquest primer bucle, fins a tornar a Falset, anava amb el meu bidó lligat a la cintura, una barreta energética i les mitges compressives per suportar una tirada llargueta. Puje ràpidament a les Torres i buide la ment baixant per l’encimentat que duu al Coll de Falset, per travessar la carretera estatal i pujar fruint d’aquell entorn tan frondós fins arribar a dalt del Morral i baixar fins a la Pedra de Santa Càndia. D’ahí baixaria fins a Falset, no sense abans canviar un cordó de la meua bamba(el quicklace té les seues limitacions!).
En
Falset, tinc l’assistència on em toca traure totes les pedretes de
la sabata, menjar tres o quatre galetes , dos talls de pernil dolç,
glop d’isotònic. Llavors canvie la ronyonera amb el bidó per una
motxilla ut per tal d’afrontar els últims 19km. Bidons carregats,
cordons ben premuts i gasss cap a Bellmunt. Envie un whatsapp a Mar
per tal que sapiguera on em trobava i seguisc. Seguisc rodant sobre 7
min/km, perquè crec que no cal més i tot i sentir alguna coseta ahí
pensé que puc seguir. Arribe al camp de tir i després de girar en
la pujada a esquerres passe les vinyes baixant fins a aquell bidó i
pel camí de la dreta faig una baixada bastant lleugera, però no
descontrolada fins al Mas Martinet.
Allí,
en passar a l’altra banda del Siurana faig una pujada intensa en la
que alterne trot ràpid i caminar amb pas ample. Un cop a dalt, a les
vinyes de Palacios, trenque a la dreta per fer una pista d’uns 2
kms que em portaria per una baixada sinuosa i dolceta a tornar a
creuar el riu i pujar per una senda molt ben marcada fins a Bellmunt.
En
aquell poble, m’ature a una font tot somrient, donat que estava
xalant de valent, em proveisc d’aigua pel que quedava i em menje
una barreta. Altre whatsapp a Mar, em col·loque el frontal i a la
marxa!!
Després
de trotar 200m per l’asfalt trenque per un camí a l’esquerra que
hi ha poc després del poliesportiu i llavors es produeix l’anècdota
del dia: allà lluny veig un tractor que s’hi apropa i just quan
estic a punt de veure’l a la part interior del revolt m’espera a
un costat pensant-se que era un cotxe o alguna cosa així. Déu n’hi
do el LED LENSER quina passada de llum!!!!! Llavors seguisc i em
trobe sorprés per la nit i per un mal de ventre terrible que em fa
aturar-me a fer aigües majors(i mai millor dit donat que els meus
problemes estomacals em tenen fregit). M’aixeque per seguir i just
quan tire a córrer rebo la telefonada de Mar a qui indique la meua
posició i que encara no podia calcular la distància. Llavors
recorrec 1’5km fins a Serra Obagues i en arribar al creuament que
em feu baixar cap a Mas Martinet li envie altre whatsapp per dir-li
que en mitja hora ja estaria al Carrer de l’Escorxador on tenia el
cotxe. Baixe per aquell camí tocant 500m d’asfalt girant a la
dreta pel canyar i aturant-me de nou pel mal de panxa. Isc i allí
estaven Mar i Vinyet esperant-me. S’acaba això, dutxa i a sopar!!
I
després d’un parell de dies de descansar, només alterats per una
de les dues sessions setmanals, que faig a l’únic alumne que tinc
com a Personal
Trainer,
arribe l’últim dia del mes de setembre amb la Cursa
d’Alcanar.
Xè de lo milloret: venim del nord, venim del sud...!!!!
Bon
matí, a les 6:00 ens posem en camí des de la benzinera del poble,
per tal de plantar-nos allí en hora i quart. Només arribar em trobe
amb el gran amic Adolf amb qui em fonc en una efusiva abraçada. Puje
a dalt del poliesportiu, agafe pitrall i xip, em vestisc i cap al
corralet. Eixim i només passar aquella llarga recta asfaltada ens
fiquen en la muntanya i amb ella les primeres rampes. La gent va molt
ràpida, Adolf va amb mi fins al km 6 que és quan jo li dic q no puc
més i seguisc fins a l’avituallament proper al Mas del Mulet(on
està la bassa dels bombers), el passe però al poc decidisc tornar
enrere a buscar-lo i abandone. Llavors espere per saber que he de fer
i em conviden a un entrepà de truita amb tomaca fregida que treia el
sentit. D’ahí baixaria fins al Mas del Mulet per veure com
passaven els tres primers(Ahmed, Kiko i Abde). Em baixen fins a
l’Ermita del Remei i d’allí faig un passejet fins a l’arribada.
Eixa va ser la meua cursa hehhe.
En
arribar, esperava en candeletes a Adolf, qui arriba en 3’48, i ens
abracem amb totes les ganes en un moment irrepetible i memorable.
Després arriben Raül i Pau en 4’15, però crec que aquest temps
s’ha de valorar donat que van entrenar pocs quilòmetres per
aquesta cursa.
Ben
menjadets, dutxats i amb el massatge al cos, ens acomiaden fins la
UTSM i cap a casa falta gent.
Salut
i cames!!*!!
Peret
Pd:
avui faré un parell d’entrades del Cursionari, un tant originals:
Ser
un torbellino(per
Kiko Monteverde de l’AEC Terra de Fang):
Bucle repetit en doble direcció que es dóna en la Cursa de Falset
que es caracteritza per l’assombrosa pujada i sinuositat en poc més
de dos quilòmetres.
Benzina(de
collita pròpia): nom que es dóna a alguns líquids com el vi del
Priorat, que afavoreixen l’espurna dels atletes.
Pd: Avui m'he ratllat i com que ens va agradar tant als 3 de casa aquesta recepta, us la regale!!
Avui
us presento una truita de verdures ben facileta i que faig per donar
sortida a tota la producció de carbassons i porros que tenim. Quan
l’hort comença a donar tot són alegries però quan ja dona massa,
tothom es cansa i he de canviar contínuament la presentació de les
verdures.He baixat a l'hort i he vist uns porros, uns carbassons...
les meves gallines... i he sabut que fer ràpidament!!!!
TRUITA
DE CARABASSÓ I PORROS AMB PARMESÀ
Ingredients:
2
porros
1
carbassó
1
cullerada de tomàquet concentrat
Formatge
parmesano
3
ous
Sal,
pebre
Tallem
els porros ben petits i els sofregim a la paella amb molt poc oli.
Després tallem els carbassons (jo no els pelo ja que són de casa )
i els afegim a la paella i continuem remenant. Quan ja està casi
cuit afegim la cullerada de tomàquet concentrat i el formatge a
làmines primes.
Batem
els ous i salpebrem. Afegim el farcit i quallem la truita.
Espero
que us agradi!!!