MISCEL·LÀNIA D’UN MES
SENSE CURSES
En
aquesta entrada vos relataré unes quantes pinzellades de tot el que va ocórrer
en el mes d’abril. Aquest tingué com a denominador comú l’eixida d’aquell
episodi eufòric de Xerta, el descans competitiu(excepte la del dia 1 d’abril en
la Massaluca) després de cinc curses seguides, l’absència de coaching per motius econòmics, l’adquisició
dels coneixements que dóna un llibre com Córrer
o morir de Kilian Jornet, i
sobretot, i sempre el més important de tot la gran noticia del nostre
embaràs. Va, per tant, per tu amor meu, amb qui has tingut la sort, i
de vegades la desgràcia(no sóc perfecte!) de compartir aquesta vida, aquesta entrada.
La setmana després de la cursa de la Pobla de Massaluca, me
la vaig prendre amb bastant calma, només eixint a rodar uns 10km en pla el
dijous següent, tot pensant en el cap de setmana que ens escaparíem cap al meu
poble(per tal de donar a familia i amics la nova).
08/04/2012 Aquell
dia tenia el cuquet de fer la cursa de Falset sencera, però els meus problemes
estomacals em van fer que m’hagués de conformar amb fer la curta.
09/04/2012 Al dia
següent si que vaig poder fer-la sencera, però com sempre que passe per les
vinyes del Mas d’En Rafel, l’experiència acaba petant-me l’estomac(passa o
algun bacteri?). En acabat dutxa i a menjar la mona a un tros amb la colla
falsetana.
La tornada de la feina sense poder acabar la jornada, em va
fer desistir de fer res fins dissabte, excepte alguna caminadeta per dins del
poble.
14/04/2012 Falset-Serra d'Almos-Falset: en una
eixideta barreja de ut(pel ritme, 8'06), de marató (per la distància, 37km) i
de rogaine(m'he encabotat en fer aventuretes perdent temps enganxat dins d'un
barranc entre argelagues i altres punxes, havent de
rebuscar el camí fent camp a través). El desnivell positiu van ser uns 1400 m.
Finalment, happy end, i en 5 horetes a casa amb una finíssima pluja que m'acompanyava l'últim tram(eixint d'un camí als Guiamets, em trobà amb 2 ciclistes que em deien -que, ens banyen!- i jo els contestà: -no, ara ve la salsa!-.
Finalment, happy end, i en 5 horetes a casa amb una finíssima pluja que m'acompanyava l'últim tram(eixint d'un camí als Guiamets, em trobà amb 2 ciclistes que em deien -que, ens banyen!- i jo els contestà: -no, ara ve la salsa!-.
En la foto, tota la part dels Ports de Caro, Tivissa i la Serra d'Almós(punt de destí) amb els bastons i les vinyes com a testimoni
15/04/2012 Aquest diumenge vam fer una eixida típica amb Jordi Rofes, Armand Pi i el ja ben acoplat als
nostres diumenges Albert Blanch de la Picossa. La ruta ja era
coneguda(Falset-Pradell-Torre de Fontaubella-Camí de les Bateries-Falset). Al
principi, en l’hora d’eixida(7 del matí) van haver d’esperar per tal que
passara una pluja que ens va fer dubtar, tot i que amb la motivació en les venes molt alta,
havien moltíssimes ganes i després d’una petita espera ens posàrem en camí per
tal d’acabar convertint l’oratge en el nostre aliat, així com una conversa molt
agradable i instructiva(tècnica de cursa, gels, velocitat, sèries,
entrenos...). Finalment, he de dir que ho vaig passar un tant malament, ja que
després del tute d’ahir... en fi, sé que sol no ho haguera fet, però entrenar
amb gent és plaer que paga la pena un esforcet per tal de ser gaudit.
18/04/2012 Interessant
volada betetera Miravet-4 camins-Cavalls-Pinell-Talaia-M iravet. Amb el
mestre Toni, per gaudir d'una bona tarde serpentejant en les baixades,
deixant-nos les lumbars en les inacabables pujades i amb algun que altre
ensurt(a terra en una pujada per Cavalls enganxat en una arrel o esgarrifat poc
abans del Pinell per una doble culejada al baixar). Comptat i debatut, 30 km i
1100 m desnivell +.
Finalment, la bici sana i estalvia llevat de la sabata de fre(recuperada íntegra sortuosament) i frenant l'últim tram rotllo picapedra.
El que comptà, finalment, la gran experiència, i les ganes de tornar properament a assaltar la Serra de Cavalls per la seua part superior.
Finalment, la bici sana i estalvia llevat de la sabata de fre(recuperada íntegra sortuosament) i frenant l'últim tram rotllo picapedra.
El que comptà, finalment, la gran experiència, i les ganes de tornar properament a assaltar la Serra de Cavalls per la seua part superior.
En aquesta foto(d'arxiu) la Serra de Cavalls vista des de Corbera. Aquesta panoràmica i la que veuria des de dalt serà el proper objectiu.
I així, ara que vos escric aquestes línies em prepare per
baixar cap a terres castellonenques per tal de gaudir de la companyia del meu
gran amic Adolf Marco a qui he de comunicar la nova de l’embaràs i oferir-li l’apadrinament
de la criatura. Dissabte, com és per tots sabut, tenim Barça-Madrid i diumenge,
trotarem un poc amb aquest gran corredor del Alqueries Running per les sendes
del Montí d’Onda(sense competir) per tal de provar que tal va la seua lesió i
gaudir d’aquesta cursa en un -suposem- gran dia. Sóc, doncs, optimista, per tot
el que queda per fer en aquest mes i ja en la ment posada en els Reguers, com
en la Rasquera-Tortosa, i en la Reus-Prades-Reus del mes de juny.
Salut i cames!!*!!
Pd: avui posaré dues expressions de la mà del gran
ultrafondista del Trail Roquetes, Ivan García:
1)
Ha pegat
una volta en globus: vol dir que hi ha moments en que has forçat tant la
marxa(siga per ànsies pròpies o perquè el teu company de cursa és una bèstia i
el vols seguir peti qui peti) que et pots trobar amb una pájara que et faça estar més
a prop del cel que de la terra.
2) La pujada pica tota l’estona: expressió
que es fa servir per denotar dolor en un desnivell que pot ser força llarg o
amb molta pendent, o ambdues coses, ja que cada atleta pot començar a notar que
li fa mal alguna part del seu cos(abductors, lumbars, bessons...).
3) L’home del mall(aquesta és de Marcel d’Obrint
Traça): expressió amb que s’anomena
un senyor fictici que va a simbolitzar una davallada física en plena cursa
després d’un esforç conscient. És bastant típica, d’ultratrail, ja que és en
aquest tipus de curses on es posa el cos al límit en competició i de vegades en
condicions bastant extremes(p.ex. UTMB o
Sables).