En aquesta entrada, poques fotos, però convé recordar amb les
tardanes i escases fotos de Móra aquell gran dia.
30/07/12: Falset-St.
Gregori-St. Cristòfol-Roca Roja- Coll de l’Eudalda- Camí de les Bateries-
Falset. Una ruta bastant distesa l’ocorreguda aquest dia amb Pau Ferré,
Raül Garcia i Jordi Martí parant a fer-la petar als cims de les Soleies i dalt
de la carena de les Bateries, fent el temps final palès d’això, resultant
1’50min per 14km.
Al principi ens vam equivocar tirant per la creu del terme,
rectificant per la drecera que baixa al Pla del Castanyer i tornant a pujar per
la pista que fa cap a Sant Cristòfol. Després, en la baixada cap a la Roca Roja
ens envalentonàrem (sobretot Pau)
tractar d’apartar el tronc caigut que envaïa el senderó, no aconseguint-ho, però
aplanant-lo un poc per tal de poder saltar-lo i seguir, no sense eixir amb els
membres esgarrapats per les punxes que cobrien l’obstacle.
Una vegada a baix de la Roca Roja seguirem a bon ritme sense
afluixar costera amunt fins a sortir a la pista que puja a les Torres
d’Altafalla, llavors giràrem cap al camí del polvorí, girant per la caravana per estalviar-nos el Mas d’en
Rafel i apareixent a la part de baix de les Soleies(Coll de l’Eudalda) on al
pujar faríem el primer descans. A la baixada frenètica d’aquella punta li
succeïa altra no menys on camí de la Torre es posen d’evidència els meus
problemes estomacals. Pare en la cruïlla que em portaria fins al fons del
barranc i deixe que caminen els companys, agafant-los a l’altre costat d’aquest
ja un cop a dalt. Seguim per la pista que ens durà fins a aquell pont on passem
pel camí de les Bateries i pugem la carena sense baixar el ritme i al seu cim
parem al repetidor abandonat per conversar sobre futures curses.
Des d’allí ens enfilem per una altra pujada i al baixar-la
seguim pel camí de Ferradura que ens conduirà cap a la Creu del Terme on
deliberàrem per tornar cap a casa.
31/07/12:
Falset-Morral- Camí de les Torres- Roca Roja-Sant Cristòfol- Sant Gregori
–Torres d’Altafalla- Coll de l’Eudalda- Falset. Van ser gairebé 15km en la
incondicional companyia de Raül García i Pau Ferré. Aquest últim, si bé ens va
deixar just quan pujàvem per Sant Gregori, donat que suportava el tercer dia
consecutiu fotent canya.
A l’eixida de la Plaça de les escoles a les 19’30h Raül ens
comenta que vol fer un poc d’altitud de cara a la cursa de dissabte a
Vandellós. Pau i jo teníem prou en anar sumant volum de cara als compromisos de
la Mola de Colldejou(Priorat) i el Caro(Roquetes, Baix Ebre). Enfilem pel camí
de la Bòbila i de seguida en aquella pista arenosa eixint cap al primer
desnivell, que ens portaria –sense ni tan sols prendre un respir- cap a la
Pedra de Sta. Càndia. Allí ens aturem a beure i decidim que hem de fer la
pujada del Morral (La nova ruta cap a Porrera haurà d’esperar!). La pujada la
comencem caminant però al poc m’entone i ells em segueixen arribant al cim del
Morral, des d’on pugem per una xicoteta carena fins als revolts serpentejants
que ens portaran a prop del Mirador del Cucó. Des d’allí mateix, trenquem a
l’esquerra per la pista pedregosa que ens portarà fins a un tros de l’antiga
carretera i des d’on creuàrem la nova, trencant per una altra pista pujant fins
al senderó que ens duria fins a la Roca Roja. Aquest camí era el de sempre,
però amb un pèl més de dificultat, ja que aquell arbre caigut ara l’havíem de
superar en pujada, cosa que fem i arribem a Sant Cristòfol, des d’on descendim
fins al Grèfol on Pau desapareix pel Pla del Castanyer, mentre nosaltres fem la
pujada per Sant Gregori fins a les Torres. L’anècdota estaria en què quan ja érem a dalt de l’ermita Pau ens fa un
crit anunciant-nos que la nova equipació ja estarà per divendres.
Nosaltres ja hi érem dalt de les torres i llavors entre glop
d’aigua i mos de barreta decidim fer-ho més sucós anant cap al Coll de l’Eudalda. Com ja es de costum,
trenquem per la dreta del camí del polvorí on, per enèsima vegada, caic en un
lloc facilíssim per tanta distensió. M’ature, respire, ja que al caure amb
costelles damunt del puny fa que perda la respiració uns segons, i seguim més
espai per la senda que ens porta a la
cruïlla, i frenèticament per les sinuoses pujades de les Soleies. Des d’allí, baixada i a caseta que es fa
fosc!
01-02/08/2012:
Falset-Mas Martinet- Falset. Ara mateix des de l’escalfor que dóna haver
fet uns quilòmetres em propose experimentar aquesta sobre el teclat i cree una
experiència sense precedents per a mi.L’entrenament amb Jordi Rofes va ser tan
senzill com anar cap a aquell lloc deixant-nos seduir per la nit tan bonica de
lluna plena que ens envoltava, en la que fins i tot feia ganes d’apagar els
frontals(no evidentment, dins del bosc sinó en les zones descobertes).Quan
comencen, a les 23h, la frescor era immensa i les ganes de córrer també,
almenys per part meua, ja que Jordi em commovia amb les seues històries de
feina i nens, fent part per a millor trobar-se físicament. Seguia amb el seu
sofriment, però jo sabia que calia emmirallar-me de cara al futur.
Decidim en arribar als 4camins no tornar per les Obagues,
per allò d’estalviar-nos un bon grapat d’asfalt, tirant recte i fent aquella
baixada sinuosa que tan m’agrada. Anem a 7’34 i veig la possibilitat de baixar
el ritme mitjà arribant a casa deixant-lo en 7’15 en una tirada nocturna que
ens portaria al somni més profun.
03/08/2012:
Falset-Masos-Coll de Porrera- Plàstics-Pedra de Sta. Càndia-Morral-St.
Cristòfol-Torres d’Altafalla-Coll de l’Eudalda-Falset. 21km i 1000metres
de desnivell positi(uns quants menys,
evidentment, per al Sr. Pi que acabava la ruta en St. Cristòfol). Aquest
recorregut va començar a les 7’30h a la Font Vella des d’on ens dirigiren
ràpidament per asfalt cap als Masos. A partir d’aquell arc comença la zona
terregosa i pedregosa amb una pujada molt acompasada per tots tres (Jordi Martí,
Armand i jo mateix). El ritme és constant i Armand, al seu rotllo, però
seguint-nos!
Apareixem a la part de dalt dels Masos i ací apareix la
novetat d’avui: trenquem cap a la dreta enlloc de baixar cap a Porrera(no hi ha
oportunitat de caiguda –pense- tot i que després no seria així!) anant a parar
al Coll de Porrera des d’on baixem per l’asfalt fins a aquells corriols i
senderons tan punxeguts. Finalment, quan veiem la claror ja estem en Plàstics.
És hora de pujar sense pensar-nos-ho primer cap a la Pedra
de Sta. Càndia i després cap al Morral. Des d’ahí faig un dels meus trams
favorits a ritme frenètic junt a Jordi, per anar a parar al camí de la Cova
dels Lladres, esperant poc temps l’arribada d’Armand. Baixem fins a la
carretera, per travessar-la prudentment i tombem cap a la dreta per pujar cap a
les Torres, trencant de nou pel senderó que baixa a la Roca Roja, tot i que
agafem la drecera que ens duria a Sant Cristòfol.
Armand marxa, però nosaltres tenim ganes de rock&roll
tirant cap a les Torres per la seua tartera i baixant fins al Coll de l’Eudalda
per la caravana. La pujada a les Soleies fou digna de tota competició i com si
d’una sèrie es tractara donàrem el màxim de nosaltres mateixos fins tocar el
cim. Aleshores arriba el moment amarg del dia, caient al poc de baixar aquella
punta quan m’enganxà amb una pedra, punxant-me tota la mà. Caminem una estoneta
i de nou i al trot fins a casa.
10/08/2012.
Falset-Masos-Porrera-Coll de Porrera- Morral-Torres- Coll de l’Eudalda.
Aquest dia, després del parèntesi per l’últim adéu a la tia
Beatriz (sempre et recordaré i la propera anirà per tu!), tocava posar-se les
piles de valent i així aquell dia em vaig posar en camí cap als Masos
acompanyat dels bastons i de bona provisió d’aigua. L’objectiu principal era
anar fent algun test per als quilòmetres verticals però sense deixar de banda
el darrer compromís de la temporada(Ultratrail Serra Montsant). D’aquesta
manera, m’aniria bé combinar el pas llarg i ràpid de caminant amb un ritme
constant en les pujades.
Ja al passar per sota dels arcs que donen accés al camí dels
Masos comence a caminar amb pas ferm i ràpid deixant-me anar en la baixadeta
que donava accés al primer revolt i a la pujada cap als camps de Vinyes. El
descens cap a Porrera el faig correctament, amb total precisió i posant atenció
de no repetir l’accident de fa dos mesos. Ja tocant a Porrera em decidisc a
pujar cap al primer coll atacant amb els bastons, cosa que em dóna un resultat
excel·lent, tot i que arribe a dalt de tot ofegat(la calor ja començava a
fer-se veure!).
Després de fer els pertinents 150 metres d’enllaç per asfalt
torne a una pista sinuosa on crec que puc baixar de nou el ritme mitjà i així
ho faig mentre no puja el desnivell. Al final d’aquesta pista hi ha una senda
més tancada que em toca atacar-la i on sortuosament no baixe gaire el ritme.
Així, doncs el resultat continuava sent satisfactori, però el cansament cada
vegada més evident per la pujada de les temperatures. A dalt, a la carretera,
em faig un glop llarguíssim d’aigua amb sals i em cruspisc una barreta.
Llavors toquem altres 200 metres de baixada revirada per
l’asfalt de la ctra. vella de Porrera, per tal de trencar a la dreta per aquell
corriol tan bonic, però que sempre deixa empremta en la pell per algun
esbarzer. Tot transcorre amb normalitat, sense cap caiguda però amb una rascada
en tota l’amplària de la zona púbica.
Un cop arribe a la fàbrica de plàstics, vaig cap a la Pedra
de Sta. Càndia per tal de trencar cap al Morral, on puje més pensant en una UT
que en un KMVertical, arribe a dalt i com sempre em dispose a gaudir del pas
per una de les zones més brutes del Morral, la que uneix els miradors de les
Sentius i el del Cucó; l’acabe satisfet però amb un cansament evident. NO ERA
DIA PER FER EIXES COSES, a més després
me n’assabentaria que en aquests dies d’alt risc d’incendi estava prohibit
l’accés a les zones forestals colindants a Falset.
Em pose a caminar tranquilament i em plante a la carretera,
creuant-la i anant cap a la pista que duu
a les Torres, trenque a la dreta i en lloc de baixar cap a la Roca
Roja, faig drecera cap a Sant Cristòfol.
Aleshores, amb camí de bona ombra faig cap al Grau de les Torres, des d’on
encararia el tram final en direcció a les Soleies, però agafant el trencant a
la dreta (direcció St. Cristòfol) per tal de fer cap a casa i així finalitzar
els 24 soferts kms i de desnivell
+ amb 3hores i quart.
11/08/2012. Cursa
popular de Falset. O el que seria d’altra manera com suportar sense
preparar una competició en una
superfície que no és l’habitual i amb una temperatura infernal sense sucumbir.
Després de la lliçó de l’any passat per aquella eixida boja vaig preveure que
havia de fer-ho més progressivament. Així, em vaig situar un poc més cap
enrera, començant bé però trobant-me amb
els lògics taps. Al arribar a la nevera, veig de fons a Pau Ferré i a Gerard
Sánchez, però pense que no és dia per a l’èpica i em centre en algun dels meus
objectius: baixar dels 20 minuts i mig de l’any passat. Llavors pujant la
Carretera Nova em trobe amb Robert Coll amb qui compartiria recorregut durant
2’5km. No acabava de notar-me gaire còmode quan tiraven de mi, per la qual cosa em decidisc a ser jo qui marque el
ritme, i i això tindria conseqüències positives. Entrem al tancat fins a la
casa de Jaume Martí i quan estem pels bombers, passant-me Sergi, cosa que fa
que jo deixe a Robert Coll i de seguida li done a caça a aquell per tal de
superar-lo. Llavors en la pujada del Carrer de l’Era com en la del Portal dels
Bous, sóc conscient que puc aplicar la meua millor arma de les curses de
muntanya, ja que molts afluixaven en eixes pujades, i així podria agafar una
mica de distància. Arribant a la Plaça Vella ja veig altre corredor a qui
seguisc en la Plaça de la Quartera, superant davant del local del Baster.
Finalment, per posar la cirereta, en la recta de meta apareix com una llapassa
el Raül Garcia per tal de provocar-me un últim esprint en el que per poc no
trec els budells per la boca.
En conclusió, una
jornada satisfactòria per l’equip ficant a Jordi Martí, Pau Ferré i Oriol
Carreño en el pòdium dels locals, ficant a cinc corredors entre els 15 primers
i a 6 entre els 25 primers. També cal destacar el paper dels deseanyers Magí
Carrillo i Pol Jarque els quals van cobrir tot el recorregut en 35 minuts i
sense haver preparat gens la prova.
14/08/2012. Entreno
Crono Mola. Jordi Martí i jo ens vam posar en camí cap a la Torre de
Fontaubella per tal d’entrenar els 3’097km d’aquesta bonica pujada contra el
crono. A les 7’15 ja estem a la Torre i després de fer l’escalfament i
estiraments adients, engeguem el rellotge allà a l’esgléssia. Eixim més o menys
fort però també amb certes reserves, ja que el camí és llarg i cada vegada
seria més elevat. Pel camí veïnal ja notem que allò seria dur i les dues
vegades que travessem la carretera comentem experiències passades sobre aquell
trajecte. En poc, ens enfilem per un senderó que transcorre per dins del bosc i
on ja observem algunes rampes que posem a relluir la nostra preparació en
músculoesquelètica. Al km 1’5 hi ha una miqueta de baixadeta, i tal com si d’un
miratge es tractara, trobem una xicoteta baixada que dóna pas a la famosa
tartera. Era el moment per posar a prova els nostres nervis, donat que veure
com perds tracció entre un munt de pedres no casa molt amb anar el més ràpid
possible i la resistència mental; en fi, ja ho havíem de preveure i teniem
alguns rocs fixes i algun arbre per tal d’agafar-nos a ell i donar-nos un poc
d’impuls. En tot això, m’equivoque i apareixem a la canal de costat. De tota
manera, aquesta errada ja la tenia present i trenquem cap a la nostra esquerra
per tal d’enfilar, ara sí, la Canal del Mig. En aquesta, hi ha una semiescalada
en la que cames i braços serveixen per superar un rocar enpinadíssim. Aquest
ens conduiria al cim, però hauríem de trobar el camí enmig d’una convidada
previsible, però poc cooperativa de cara a jugar-nos-la en el tram final: la
boira. Allí dalt, amb la sensació de vorejar la Lluna ens decidim per confiar
en la nostra situació i seguir una senda en direcció cap al Castell. En principi, qualsevol desnivell resulta
perillós, ja que de no res ens podíem plantar a la vora d’el precipici i tindre
conseqüències nefastes. Amb un poc de sort i la bona orientació de Jordi ens
plantem en l’estanyet on solen beure les cabres, des d’on enfilem una senda que
primer baixa i després s’enfila per tal d’anar buscant el castell, que no
apareix, però que finalment apareix a la nostra dreta. Hem arribat sans i
estalvis marcat 38 minuts. Barrejant el km vertical amb una mena de rogaine
ràpida. La baixada pel mateix lloc, frenètica i cap a casa després de
nodrir-nos bé.
En la foto -junt al Castell- la cara de satisfacció, ja que arribar a meta en eixes condicions és tot un plaer.
17/08/2012.
Falset-Masos- Coll de Porrera-Falset en bici. 12 km en una hora per tal d’anar
preparant un poc de potència de cara als quilòmetres verticals.
Finalment, a 16(via correu electrònic) i 17(telefònica)
d’agost vaig rebre la comunicació de què la
crono de la Mola s’havia suspés per les altes temperatures i donat que els
agents forestals no permetien l’accés a la zona. L’ajornament seria per al 23
de setembre. D’aquesta manera, em quedava un mes apretadet al màxim, perfecte
per preparar la UTSM.
I ara unes quantes entrades al Cursionari:
1) Foter-se una borrega(per Albert Segura i
Ivan Maigí del Trail Roquetes): Expressió baixebrenca que denota una
caiguda d’una persona que corre; Tot i donar-se connotacions de caiguda forta,
es pot eixir ben parat, però tocadet.
2) Mola:
tossal o penyalar elevat i de cim planer. De la mateixa família : moleta,
molar.(Revista Vèrtex núm. 243. Juliol- agost 2012).