“PETITS DETALLS”(Falset-Portell de
Llaberia-Llaberia-Miranda-Coll del Guix-Colldejou-Torre de Fontaubella-Falset).
Just ahir em vaig posar en cami a les 16’15h provant una
cosa: després de la mala nit que havia passat darrerament i no haver pogut
dormir més de mitja hora de migdiada, volia saber com aniria el meu cos en l’estat
–més psíquic que físic- d’esgotament.
A aquesta hora agafe la carretera de Marça, el Mas de Crusat
i travessant la carretera de la Torre em pose en direcció cap al Coll del Guix,
per obviar-lo agafant el Sender dels Revolts per tal de, fent una miqueta de
ca-co(caminar-córrer)plantar-me dalt del Portell en una hora i un minut. Sense
parar de beure ni per gaudir del paisatge, al que faig una mirada ràpida,
accelere baixant per tal de sumar 12 minuts més al crono i arribar a la font
del poble de Llaberia on tocava reomplir la kamelbag, beure ben begut i
remullar-me tot a grapats.
5 minuts d’aturada i torne per on havia vingut fins agafar
el desviament de la Miranda; curiosament, no veig a ningú corrent ni caminant,
però a prop d’eixe lloc escolte unes veus que metres més avant se fan més
fortes. Res, no ve ningú, probablement hagen fet cap al Portell –pense-. I res,
jo a la meua ja divise la gran bola de l’Observatori de la Miranda i cometo l’errada
d’encetar un trac més tard del començament de la ruta, fet que motiva que perda
el crono inicial. Llavors tracte de memoritzar on ho vaig fer per anar sumant o
posar com a referència l’hora d’eixida.
Tocava anar fent, ja que la Miranda és un lloc de pista i
pedra seca on el millor és no parar ni un moment). Una de les anècdotes de la vesprada va estar
que just quan acabava la pista allà dalt em vaig trobar en un ramat d’ovelles
les quals van pegar a fugir al veure’m. I com pujaven cap amunt –pensava jo en
veu alta- . Llavors amb el trac vaig seguint i em percate que hi ha algun crac
de la muntanya(de l’alçada del company Armand Pi) que va tindre la traça de fer
aquell muntonet de pedres per on s’agafava l’escletxa de baixada.
La baixada és supertècnica, vaig en molt de compte(massa crec!) passe de la roca a la
pedra solta i en un moment en plante en una zona on a més d’arbres hi ha un
convidat xungo que no havia tingut altres vegades, les fulles seques. Les
Quechua rt360º esmorteixen molt bé, però
la falta de tacos s’evidència en eixe moment(després ni abans res de res!).
Després d’agafar la darrera zona fins al Coll del Guix puc córrer un poc més
fins que arribe a aquell lloc.
En eixe moment, improvise un repte: ara mateix no necessite
molta altitud per al que prepare, aleshores decidisc que com que són les 18’16h
veure si puc rodejar la Mola per la part de Colldejou, passar per la Torre de
Fontaubella i arribar a casa abans de les 20’00. Llavors, pensat i fet; per l’experiència
de la passada per eixe tros fins a prop
de Colldejou de la cursa del 24 d’agost decidisc guiar-me per l’instint i així
ho faig fins al creuament que em portava fins a Colldejou. En eixe moment
seguisc un pal que m’indicava “Torre Font.”
Llavors agafant una pista em trobe de cara en un senderó, el qual no
agafe travessant una barana que tenia al davant i seguint una nova
referència(no molt sana però) que és les torres de la llum. Ahí seguisc fins
que la senda s’acaba i agafe una pista
que em porta, sense perdre de vista la Mola ni les torres fins a un
altre pal de la Torre F., aquest ja conegut per mi de les vegades que he baixat
la Mola per Coll Roig. En aquell moment, trobe altre pal que m’indica a la
Torre, i des d’ahí fins al poble ja no hi ha més història.
Em va semblar curiós com per la vora de Colldejou havien uns
bolets d’unes dimensions considerables (un pam més o menys).
Una vegada en la Torre, no carregue d’aigua, però bec d’una
font i menje una barreta, compartint amb un xiquet, que curioseja sobre la meua
ruta i el seu contingut. Llavors li envie un wtsapp a Mar indicant-li el meu
retorn a casa cosa, que faig després de l’acostumat enllaç amb el Camí Vell de
la Torre, per tal de fer cap a les 19’45 a casa on m’esperaven les princeses
amb els somriures a punt.
Una gran ruta feta en solitari(fins al punt de no trobar
gairebé ningú humà pels paratges muntanyosos).
Salut i muntanya!!*!!
Pere