dilluns, 27 de febrer del 2012

Rumb a Xerta, passant per Miravet


Aquesta quinzena començava, després del gust agreidolç de la cursa de Ginestar, amb molta cautela, descansant dilluns, mig amb el canguelo(especulacions sobre una possible fascitis plantar) i demanant hora inajornable per al fisio de cara a minvar els pertinents mals rotllos.
                El mateix descans –merescut d’altra banda- seria la tònica dominant en els dos dies següents, fins que dimecres el fisio, després d’una interessantíssima i  educativa sessió- em donà la nova de què de fascitis res de res, però que havia de fer uns reajustaments físics per tal que allò no tornara a ocòrrer (o si més no minvar-ho al màxim cas de tornar-hi).
                Aleshores, dijous com qui no vol la cosa, pensant en les meues forces, decidisc reinventar-me, agafant els bastons i fent un tomb clàssic d’uns 15 km per les muntanyes del voltant de Falset. A més la combinació d’aquests amb les noves Raptor, em donen un bon resultat de referència(15km 1000m + i 2h 26’). Amb aquesta satisfacció em done el capritx de fer un tomb a peu amb la meua companya per dins del casc urbà.
                Ja en dissabte, i després del  fiasco del companys de Roquetes en Benifallet, em prepare una sessió a correcuita(Falset-Pradell-Torre F.-Falset), la qual acabe trencant i fent més asfalt del que tocava i fent camp a través per tal d’acabar endinsant-me en un tram (Vinyes del Mas d’En Rafel) de la cursa de Falset que em dugué a traçar rumb directe cap a casa.  Un descobriment, una sensació[1] va ser que per tercera vegada en menys de sis mesos, aquell camp de vinyes va accentuar els meus problemes gàstrics. I com si d’una pel·lícula yankee es tractara, hi ha final feliç amb un bon crono de 23 km 1035 m + i 3h 23’.
                Diumenge la triada descans-família-parella conformen tota la meua mobilitat.
                Dilluns tornaria a la feina, amb un ritme més assossegat, mirant bé les meues reaccions en tot moment, i la cursa llarga de Falset, però sense Sant Gregori ni  tartera em donen un crono de 3 hores justes en 20k mi 1050m +.
                Després del descans de dimarts, forçat per motius de feina, torne a arrencar el dimecres amb moltes ganes d’aventura, ja que hi ha un tram entre Falset i Bellmunt que se  m’havia convertit en un atzucac[2]. Llavors amb una miqueta de fred, a les 9 del matí amb bastons, la motxilla UT i les Raptor em pose en camí. De moment fins que isc de Falset, passe per Serra de les Obagues, m’endinse en les rodalies del Mas Martinet( provant el nou pontet de troncs que els companys del Club Excta Priorat van construir) per passar el Siurana, torne a pujar de nou cap a les vinyes del Palacios i llavors agafe un trencant cap a Bellmunt(deixant de banda el de Gratallops) per tal d’arribar a uns camins en els que la senyalització deixava molt que desitjar. Finalment, torne a ensopegar en la mateixa pedra(aquest cop dues vegades) i després de baixar per un camí fins a la vora del riu(-ho sent,  però febrer no és, per mi, mes per barranquisme-), torne de nou cap a casa amb la sensació que no me n’havia sortit, però que l’excursió a aquella banda del riu, ja la tenia marcada hehe. Temps:23km, 1150m + i 3h 15’).
                Un cop gaudit el descans de divendres, em plante en dissabte en ganes de més relax, impacient, però decidisc proposar-li a la meua companya una caminadeta prèvia a la de Miravet, ja que agafar-ho sense tant de temps, podria ser molt dolent. Així ens decidim a agafar des del poble fins al Camí de les Bateries, d’on hem de fer cap, donat que una senyal de batuda de senglars ens posa en sobreavís. De tota manera, 8 km al sac i cadascú a la seua manera preparats per voltar i còrrer el terme del poble templer.
                Ja per acabar aquesta crònica, arriba el dia en el que sé perfectament que he de provar, però sense arriscar. Tot i això hi ha coses que no es poden amagar i hi ha trams que em deixe dur pel meu ímpetú. Les baixades tècniques m’anaren posant al lloc (el millor era baixar-les com si aixafara ous), però el regal de trobar-me un gran corredor que perseguia el meu mateix objectiu, Jordi Bonavila del TR, em va fer alternar-me amb ell estirant-nos mútuament fins  la meta on ell donà el do de pit i em tragué 5 segonets que ens deixaven 46è i 47è, molt contents i amb ganes i força per xalar amb la festassa que la genial organització miravetana  posà al nostre abast.
                Molts consells, molts somriures...
... i ara  el cap i les cames em direcció cap a l’Assut.

Salut i cames!!*!!

Pere


 En la foto en el moment de començar una pujada; aquestes configuraren una cursa molt exigent, però alhora divertida.
Pd:  Vinga amb el CURSIONARI: dues parauletes més!!:
1)       Desnivell: Mesura orogràfica del terreny muntanyós que pot ser positiva(quan és de pujada) o negativa(quan és de baixada).És mesura en metres. En curses de muntanya, és el que dóna importància a aquesta més enllà de la seua distància.
2) Anar doblegat(gentilesa de Maria Garí, del CEM la Cameta Coixa): expressió aplicada a els moments de la cursa en els quals la persona que corre es troba al límit de la seua capacitat física. En aquest moment, pot abandonar o descobrir coses en aquella que mai s'haguera pogut imaginar. Sinònims: anar/acabar desmanegat. També es pot fer servir en infinitiu(doblegar) per superar a un altre corredor o corredors.
               
               


[1]  Dic sensació perquè altre dia modificant la cursa llarga de Falset, és a dir, fent drecera des del Camí del Polvorí cap al Coll de l’Eudalda, sense passar per les vinyes…ves per on, de la panxa res de res!! Això confirmava les meues sospites(alguna coseta hi havia en l’aire que no em sentava gens bé).
[2] Arabisme català, pràcticament, sense evolucionar, que equival a carreró sense eixida.

divendres, 17 de febrer del 2012

Somriures i llàgrimes (original anglès: The Sound of Music)



Amb el títol de la pel·lícula estadounidenca de Robert Wise començaria una setmana atípica: atípica en el sentit de què veuria el seu inici en un diumenge en el que, després d’haver accelerada la rutina de la setmana pasada, vaig aprofitar aquell dia per donar el tret d’eixida a la següent i així poder fer les hores corresponents a la ultra eixa setmana, sense deixar de banda el descans(sagrat i merescut) de 3 dies, abans de  la cursa de lo Frare.

Aleshores, he de dir que el primer diumenge, anava en moltes ganes d’aprendre costara el que costara. Per davant teniem, doncs, 22 kms en una ruta circular Falset-Pradell-la Torre de Fontaubella-Falset, si bé aquest últim tram jo el vaig allargar un parell de quilòmetrets més per tal de tindre  provisions quilomètriques en la nevera muscular(ja se sap: no deixes per demà…), ja que amb  el fred que estava caient a la comarca podria que altre dia fóra encara pitjor.
Així doncs, diumenge al matí  el Jordi Rofes i jo ens posarem a la marxa des de la benzinera, un trosset d’asfalt i ràpidament cap a la pedra de Sta. Càndia. Des d’allí, en un tram totalment nou per a mi,  enfilàrem per una pista cap a  la carretera i d’allí per una baixadeta  cap al mateix poble de Pradell. 1’5 kms d’asfalt ens comunicaren amb  el centre de la Torre de Fontaubella, des d’on per una altra pista enganxàrem en el camí vell de la Torre a Falset.  Arribats al creuament  del camí que va cap al Camí de les Bateries jo em desvià acomiadant-me de Jordi que seguiría recte cap a Falset. Jo seguiría per l’esmentat camí per fer una baixada de barranc, pujar-la i agafar pista(unes petites sèries) i de nou per la carena amunt fins a tornar al camí vell de la Torre. Un cop allí em decidisc  per pujar des de la Creu fins al Pla del Castanyer i d’allí enfile cap a casa que ja és hora.
Dilluns vaig voler descansar ,però ho vaig fer de manera activa, ja que la meua parella volia fer uns quilòmetres de camí.
Dimarts, encaixe les hores d’entrenament  enmig de les de feina i,. sensacional: 50 minuts d’espinning, 20 llargs piscina i tots els exercicis de la zona lumboabdominal.
Ja per acabar amb la teca, prèvia a la cursa, dimecres em decidisc a fer uns 20 quilòmetres per la cursa llarga de Falset, de manera bastant satisfactòria i amb bones sensacions.
Llavors, ara el que tocava eren 3 dies de pau i tranquilitat, passeiget, menjar bé, hidratar-se i desconnectar un poc mentalment(és més complicat del que sembla).

Per acabar en aquesta  setmana, diumenge Jordi, Josep, Armand, Pau i jo ens posem en camí  cap a Ginestar. La cursa de lo Frare crec que era un nou repte per a mi, amb el dilema de si estrenaria les noves SPORTIVA Raptor o optaria per les Mizuno grogues ja amb més quilòmetres i una plantilla esmorteidora. Aquesta darrera opció és la que decidisc i la que em fa patir molt els últims 4 km de cursa, ja que comence a sentir un mal de peus que em va fer sentir un mal que no recordava des de la passada cursa de Falset.
He de dir que, d’acord amb el que és aquesta cursa, em vaig deixar contagiar per la seua rapidesa, ja des del principi, eixint com un coet i remetent als primers collets. La táctica era parar el tren fins a mitja cursa: ho aconseguisc  fins al km 12 no sense anar agafant renda en les costeres amunt, ja que els finals encara me’ls he de currar. Cap al km 15, en plena baixada, em trobe amb tot un subcampió de Catalunya de raids, Josep Benaiges, amb qui rode 3 km i escaig però he de soltar l’accelerador per què és quan comencen tots els meus mals. Ahí és quan decidisc posar el pilot automàtic i fent el cor fort i prement les dents acabar com siga. La pista se me fa eterna i l’asfalt  no et vull ni contar. Em passen 3 o 4 corredors fins que al girar al darrer revolt veig que apareix el Samu de Xerta, moment en el qual m’oblide de tot, dels mals, de l’aire, dels plors i arribe en un bon temps(2’18), però sense respiració i amb un mal de peus que a partir d’ara em condicionarà molt tot el que faça. EL FISIO DICTARÀ SENTÈNCIA!!
Una vegada més l’organització com molts dels corredors es van interesar per la meua salut i el company d’equip Pau em fer costar fins a l’hospital de Móra i el CAP de Falset. 1000 gràcies company!!!

Salut i cames!!*!!

Pere

En la foto un tram molt bonic(Pujada al Frare) en el que tracte de donar el màxim que puc amb desnivell positiu.












Pd: Avui afegirem dues paraules més al CURSIONARI.

 - Pitrall: porció de paper plastificat que ens enganxem en la part anterior de la samarreta els i les corredores per tal d'identificar-nos amb un número. En totes les ultres i en alguna mitja, posa també el nom de la persona.
- Xip: Eina de plàstic que serveix per segellar el nostre pas per determinats punts de la cursa, inclosos l'eixida i l'arribada. Amb aquesta tecnologia s'ha aconseguit donar als temps marcats en les curses la màxima precisió aixó com un seguiment constant de l'ubicació dels participants.

dissabte, 4 de febrer del 2012

Daltabaixos enmig del temporal

Hola amigues i amics dels quilòmetres!!!!

Ja en una setmaneta en la que tot just en un dia paisc els quilòmetres i el fred del Pastisset, dimarts em pose de nou a la feina amb 17 km i 900+: la cursa curta de Falset més un trosset de la llarga (el tros de la tartera per un altre dia millor!). Crec que és un bon començament per anar fent feina de formigueta en una setmana en la que me les hauré d'enginyar per traure els comptes de quilometratge de cara a la UT de Xerta.
Dimecres, toca descans i complir amb els quefers de casa i de la feina, i de pas pensar un poc en les curses de Ginestar i Miravet.
Dijous, decidisc fer de xiquet bo i no allunyar-me de les carreteres amb la qual cosa faig Falset-Capçanes-Falset-dipòsit de runes-ctra. de Bellmunt i cap a casa. Total 22 km i una gran satisfacció per tornar a tastar aquell verí de l'asfalt prioratí.
No reprenc la feina fins divendres en el qual torna a eixir-me la iaia previsora que porte dins, i faig cap a Miravet on gràcies a la cortesia del meu cunyat, puc gaudir d'una horeta d'espinning i uns bons exercicis lumboabdominals en el seu gimnàs cassolà. Total una horeta, 40 quilometrets, vàries sèries llarguetes de musculació en l'esmentada zona que em deixen un bon regust de boca. De moment, he tornat a salvar l'escull del temps i ja m'ixen els comptes de quilometratge per aquesta setmana.

La satisfacció em fa que mire amb optimisme cap a la setmana següent: aquesta es preveu un tant atípica, ja que serà de vuit dies començant demà(amb un fred que ja puc posar-me piles, pilons i de tot el que trobe) per culminar el diumenge següent amb la Cursa de lo Frare.

Salut i cames!!*!!

Pd: Per anar continuant amb la feina del CURSIONARI(diccionari de curses: així el bateje des d'ara), vull afegir un parell d'expressions:

- Avui toca cames amb olor a romaní(gentilesa d'Obrint Traça): Expressió que denota que ha arribat el moment de donar-ho tot siga per on siga, com per exemple, de llocs sense marcar. Llavors podem explorar noves coses i enriquir-nos amb l'experiència.
- Salut i cames!! o Salut i quilòmetres!!(la meua Coach em va refrescar la memorieta): Expressions de comiat per a la gent que ocupen aquest xicotet però enriquidor i plaenter món de les curses de muntanya.