dilluns, 27 de febrer de 2012

Rumb a Xerta, passant per Miravet


Aquesta quinzena començava, després del gust agreidolç de la cursa de Ginestar, amb molta cautela, descansant dilluns, mig amb el canguelo(especulacions sobre una possible fascitis plantar) i demanant hora inajornable per al fisio de cara a minvar els pertinents mals rotllos.
                El mateix descans –merescut d’altra banda- seria la tònica dominant en els dos dies següents, fins que dimecres el fisio, després d’una interessantíssima i  educativa sessió- em donà la nova de què de fascitis res de res, però que havia de fer uns reajustaments físics per tal que allò no tornara a ocòrrer (o si més no minvar-ho al màxim cas de tornar-hi).
                Aleshores, dijous com qui no vol la cosa, pensant en les meues forces, decidisc reinventar-me, agafant els bastons i fent un tomb clàssic d’uns 15 km per les muntanyes del voltant de Falset. A més la combinació d’aquests amb les noves Raptor, em donen un bon resultat de referència(15km 1000m + i 2h 26’). Amb aquesta satisfacció em done el capritx de fer un tomb a peu amb la meua companya per dins del casc urbà.
                Ja en dissabte, i després del  fiasco del companys de Roquetes en Benifallet, em prepare una sessió a correcuita(Falset-Pradell-Torre F.-Falset), la qual acabe trencant i fent més asfalt del que tocava i fent camp a través per tal d’acabar endinsant-me en un tram (Vinyes del Mas d’En Rafel) de la cursa de Falset que em dugué a traçar rumb directe cap a casa.  Un descobriment, una sensació[1] va ser que per tercera vegada en menys de sis mesos, aquell camp de vinyes va accentuar els meus problemes gàstrics. I com si d’una pel·lícula yankee es tractara, hi ha final feliç amb un bon crono de 23 km 1035 m + i 3h 23’.
                Diumenge la triada descans-família-parella conformen tota la meua mobilitat.
                Dilluns tornaria a la feina, amb un ritme més assossegat, mirant bé les meues reaccions en tot moment, i la cursa llarga de Falset, però sense Sant Gregori ni  tartera em donen un crono de 3 hores justes en 20k mi 1050m +.
                Després del descans de dimarts, forçat per motius de feina, torne a arrencar el dimecres amb moltes ganes d’aventura, ja que hi ha un tram entre Falset i Bellmunt que se  m’havia convertit en un atzucac[2]. Llavors amb una miqueta de fred, a les 9 del matí amb bastons, la motxilla UT i les Raptor em pose en camí. De moment fins que isc de Falset, passe per Serra de les Obagues, m’endinse en les rodalies del Mas Martinet( provant el nou pontet de troncs que els companys del Club Excta Priorat van construir) per passar el Siurana, torne a pujar de nou cap a les vinyes del Palacios i llavors agafe un trencant cap a Bellmunt(deixant de banda el de Gratallops) per tal d’arribar a uns camins en els que la senyalització deixava molt que desitjar. Finalment, torne a ensopegar en la mateixa pedra(aquest cop dues vegades) i després de baixar per un camí fins a la vora del riu(-ho sent,  però febrer no és, per mi, mes per barranquisme-), torne de nou cap a casa amb la sensació que no me n’havia sortit, però que l’excursió a aquella banda del riu, ja la tenia marcada hehe. Temps:23km, 1150m + i 3h 15’).
                Un cop gaudit el descans de divendres, em plante en dissabte en ganes de més relax, impacient, però decidisc proposar-li a la meua companya una caminadeta prèvia a la de Miravet, ja que agafar-ho sense tant de temps, podria ser molt dolent. Així ens decidim a agafar des del poble fins al Camí de les Bateries, d’on hem de fer cap, donat que una senyal de batuda de senglars ens posa en sobreavís. De tota manera, 8 km al sac i cadascú a la seua manera preparats per voltar i còrrer el terme del poble templer.
                Ja per acabar aquesta crònica, arriba el dia en el que sé perfectament que he de provar, però sense arriscar. Tot i això hi ha coses que no es poden amagar i hi ha trams que em deixe dur pel meu ímpetú. Les baixades tècniques m’anaren posant al lloc (el millor era baixar-les com si aixafara ous), però el regal de trobar-me un gran corredor que perseguia el meu mateix objectiu, Jordi Bonavila del TR, em va fer alternar-me amb ell estirant-nos mútuament fins  la meta on ell donà el do de pit i em tragué 5 segonets que ens deixaven 46è i 47è, molt contents i amb ganes i força per xalar amb la festassa que la genial organització miravetana  posà al nostre abast.
                Molts consells, molts somriures...
... i ara  el cap i les cames em direcció cap a l’Assut.

Salut i cames!!*!!

Pere


 En la foto en el moment de començar una pujada; aquestes configuraren una cursa molt exigent, però alhora divertida.
Pd:  Vinga amb el CURSIONARI: dues parauletes més!!:
1)       Desnivell: Mesura orogràfica del terreny muntanyós que pot ser positiva(quan és de pujada) o negativa(quan és de baixada).És mesura en metres. En curses de muntanya, és el que dóna importància a aquesta més enllà de la seua distància.
2) Anar doblegat(gentilesa de Maria Garí, del CEM la Cameta Coixa): expressió aplicada a els moments de la cursa en els quals la persona que corre es troba al límit de la seua capacitat física. En aquest moment, pot abandonar o descobrir coses en aquella que mai s'haguera pogut imaginar. Sinònims: anar/acabar desmanegat. També es pot fer servir en infinitiu(doblegar) per superar a un altre corredor o corredors.
               
               


[1]  Dic sensació perquè altre dia modificant la cursa llarga de Falset, és a dir, fent drecera des del Camí del Polvorí cap al Coll de l’Eudalda, sense passar per les vinyes…ves per on, de la panxa res de res!! Això confirmava les meues sospites(alguna coseta hi havia en l’aire que no em sentava gens bé).
[2] Arabisme català, pràcticament, sense evolucionar, que equival a carreró sense eixida.

2 comentaris:

  1. Gracies Pere per la teva aportacio al mon de la cursa de muntanya.Aci a Mexic estem esperant un bon lloc en la Ultra.Segueix amb el Cursionari, es una bona idea!!! salut desde www.labnaha.com

    ResponElimina
  2. Hola Pere, el Cursionari em sembla una idea excel·lent. Si en algun moment poguessis fer la relació complerta de tots els termes (p.ex. en un altra pàgina aquí al teu bloc) la referenciaríem a la web del Projecte CMCF.
    A banda d'això, he pogut treure un altra conclusió: ara se perquè estàs tan fort ... entrenes molt tio!!! :-)
    M'ha vingut al cap un altra expressió (no sé si ja la tens): "tirada llarga": es fa servir sobretot entre els que entrenem poc durant la setmana, acostumem a fer una sortida el cap de setmana d'un mínim de 2 hores. Alguna vegada pot arribar a ser de 4-5 hores per a preparar maratons o ultres.

    Salut.

    ResponElimina