Quilòmetre a quilòmetre enmig de la calor

En aquesta entrada, poques fotos, però convé recordar amb les 

tardanes i escases fotos de Móra aquell gran dia.

30/07/12: Falset-St. Gregori-St. Cristòfol-Roca Roja- Coll de l’Eudalda- Camí de les Bateries- Falset. Una ruta bastant distesa l’ocorreguda aquest dia amb Pau Ferré, Raül Garcia i Jordi Martí parant a fer-la petar als cims de les Soleies i dalt de la carena de les Bateries, fent el temps final palès d’això, resultant 1’50min per 14km.

Al principi ens vam equivocar tirant per la creu del terme, rectificant per la drecera que baixa al Pla del Castanyer i tornant a pujar per la pista que fa cap a Sant Cristòfol. Després, en la baixada cap a la Roca Roja ens envalentonàrem (sobretot Pau)  tractar d’apartar el tronc caigut que envaïa  el senderó, no aconseguint-ho, però aplanant-lo un poc per tal de poder saltar-lo i seguir, no sense eixir amb els membres esgarrapats per les punxes que cobrien l’obstacle.

Una vegada a baix de la Roca Roja seguirem a bon ritme sense afluixar costera amunt fins a sortir a la pista que puja a les Torres d’Altafalla, llavors giràrem cap al camí del polvorí, girant per  la caravana per estalviar-nos el Mas d’en Rafel i apareixent a la part de baix de les Soleies(Coll de l’Eudalda) on al pujar faríem el primer descans. A la baixada frenètica d’aquella punta li succeïa altra no menys on camí de la Torre es posen d’evidència els meus problemes estomacals. Pare en la cruïlla que em portaria fins al fons del barranc i deixe que caminen els companys, agafant-los a l’altre costat d’aquest ja un cop a dalt. Seguim per la pista que ens durà fins a aquell pont on passem pel camí de les Bateries i pugem la carena sense baixar el ritme i al seu cim parem al repetidor abandonat per conversar sobre futures curses.

Des d’allí ens enfilem per una altra pujada i al baixar-la seguim pel camí de Ferradura que ens conduirà cap a la Creu del Terme on deliberàrem per tornar cap a casa.

31/07/12: Falset-Morral- Camí de les Torres- Roca Roja-Sant Cristòfol- Sant Gregori –Torres d’Altafalla- Coll de l’Eudalda- Falset. Van ser gairebé 15km en la incondicional companyia de Raül García i Pau Ferré. Aquest últim, si bé ens va deixar just quan pujàvem per Sant Gregori, donat que suportava el tercer dia consecutiu fotent canya.

A l’eixida de la Plaça de les escoles a les 19’30h Raül ens comenta que vol fer un poc d’altitud de cara a la cursa de dissabte a Vandellós. Pau i jo teníem prou en anar sumant volum de cara als compromisos de la Mola de Colldejou(Priorat) i el Caro(Roquetes, Baix Ebre). Enfilem pel camí de la Bòbila i de seguida en aquella pista arenosa eixint cap al primer desnivell, que ens portaria –sense ni tan sols prendre un respir- cap a la Pedra de Sta. Càndia. Allí ens aturem a beure i decidim que hem de fer la pujada del Morral (La nova ruta cap a Porrera haurà d’esperar!). La pujada la comencem caminant però al poc m’entone i ells em segueixen arribant al cim del Morral, des d’on pugem per una xicoteta carena fins als revolts serpentejants que ens portaran a prop del Mirador del Cucó. Des d’allí mateix, trenquem a l’esquerra per la pista pedregosa que ens portarà fins a un tros de l’antiga carretera i des d’on creuàrem la nova, trencant per una altra pista pujant fins al senderó que ens duria fins a la Roca Roja. Aquest camí era el de sempre, però amb un pèl més de dificultat, ja que aquell arbre caigut ara l’havíem de superar en pujada, cosa que fem i arribem a Sant Cristòfol, des d’on descendim fins al Grèfol on Pau desapareix pel Pla del Castanyer, mentre nosaltres fem la pujada per Sant Gregori fins a les Torres. L’anècdota estaria en què  quan ja érem a dalt de l’ermita Pau ens fa un crit anunciant-nos que la nova equipació ja estarà per divendres.

Nosaltres ja hi érem dalt de les torres i llavors entre glop d’aigua i mos de barreta decidim fer-ho més sucós anant cap   al Coll de l’Eudalda. Com ja es de costum, trenquem per la dreta del camí del polvorí on, per enèsima vegada, caic en un lloc facilíssim per tanta distensió. M’ature, respire, ja que al caure amb costelles damunt del puny fa que perda la respiració uns segons, i seguim més espai per la  senda que ens porta a la cruïlla, i frenèticament per les sinuoses pujades de les Soleies.  Des d’allí, baixada i a caseta que es fa fosc!

01-02/08/2012: Falset-Mas Martinet- Falset. Ara mateix des de l’escalfor que dóna haver fet uns quilòmetres em propose experimentar aquesta sobre el teclat i cree una experiència sense precedents per a mi.L’entrenament amb Jordi Rofes va ser tan senzill com anar cap a aquell lloc deixant-nos seduir per la nit tan bonica de lluna plena que ens envoltava, en la que fins i tot feia ganes d’apagar els frontals(no evidentment, dins del bosc sinó en les zones descobertes).Quan comencen, a les 23h, la frescor era immensa i les ganes de córrer també, almenys per part meua, ja que Jordi em commovia amb les seues històries de feina i nens, fent part per a millor trobar-se físicament. Seguia amb el seu sofriment, però jo sabia que calia emmirallar-me de cara al futur.

Decidim en arribar als 4camins no tornar per les Obagues, per allò d’estalviar-nos un bon grapat d’asfalt, tirant recte i fent aquella baixada sinuosa que tan m’agrada. Anem a 7’34 i veig la possibilitat de baixar el ritme mitjà arribant a casa deixant-lo en 7’15 en una tirada nocturna que ens portaria al  somni més profun.

03/08/2012: Falset-Masos-Coll de Porrera- Plàstics-Pedra de Sta. Càndia-Morral-St. Cristòfol-Torres d’Altafalla-Coll de l’Eudalda-Falset. 21km i 1000metres de  desnivell positi(uns quants menys, evidentment, per al Sr. Pi que acabava la ruta en St. Cristòfol). Aquest recorregut va començar a les 7’30h a la Font Vella des d’on ens dirigiren ràpidament per asfalt cap als Masos. A partir d’aquell arc comença la zona terregosa i pedregosa amb una pujada molt acompasada per tots tres (Jordi Martí, Armand i jo mateix). El ritme és constant i Armand, al seu rotllo, però seguint-nos!

Apareixem a la part de dalt dels Masos i ací apareix la novetat d’avui: trenquem cap a la dreta enlloc de baixar cap a Porrera(no hi ha oportunitat de caiguda –pense- tot i que després no seria així!) anant a parar al Coll de Porrera des d’on baixem per l’asfalt fins a aquells corriols i senderons tan punxeguts. Finalment, quan veiem la claror ja estem en Plàstics.

És hora de pujar sense pensar-nos-ho primer cap a la Pedra de Sta. Càndia i després cap al Morral. Des d’ahí faig un dels meus trams favorits a ritme frenètic junt a Jordi, per anar a parar al camí de la Cova dels Lladres, esperant poc temps l’arribada d’Armand. Baixem fins a la carretera, per travessar-la prudentment i tombem cap a la dreta per pujar cap a les Torres, trencant de nou pel senderó que baixa a la Roca Roja, tot i que agafem la drecera que ens duria a Sant Cristòfol.

Armand marxa, però nosaltres tenim ganes de rock&roll tirant cap a les Torres per la seua tartera i baixant fins al Coll de l’Eudalda per la caravana. La pujada a les Soleies fou digna de tota competició i com si d’una sèrie es tractara donàrem el màxim de nosaltres mateixos fins tocar el cim. Aleshores arriba el moment amarg del dia, caient al poc de baixar aquella punta quan m’enganxà amb una pedra, punxant-me tota la mà. Caminem una estoneta i de nou i al trot fins a casa.

10/08/2012. Falset-Masos-Porrera-Coll de Porrera- Morral-Torres- Coll de l’Eudalda.

Aquest dia, després del parèntesi per l’últim adéu a la tia Beatriz (sempre et recordaré i la propera anirà per tu!), tocava posar-se les piles de valent i així aquell dia em vaig posar en camí cap als Masos acompanyat dels bastons i de bona provisió d’aigua. L’objectiu principal era anar fent algun test per als quilòmetres verticals però sense deixar de banda el darrer compromís de la temporada(Ultratrail Serra Montsant). D’aquesta manera, m’aniria bé combinar el pas llarg i ràpid de caminant amb un ritme constant en les pujades.

Ja al passar per sota dels arcs que donen accés al camí dels Masos comence a caminar amb pas ferm i ràpid deixant-me anar en la baixadeta que donava accés al primer revolt i a la pujada cap als camps de Vinyes. El descens cap a Porrera el faig correctament, amb total precisió i posant atenció de no repetir l’accident de fa dos mesos. Ja tocant a Porrera em decidisc a pujar cap al primer coll atacant amb els bastons, cosa que em dóna un resultat excel·lent, tot i que arribe a dalt de tot ofegat(la calor ja començava a fer-se veure!).

Després de fer els pertinents 150 metres d’enllaç per asfalt torne a una pista sinuosa on crec que puc baixar de nou el ritme mitjà i així ho faig mentre no puja el desnivell. Al final d’aquesta pista hi ha una senda més tancada que em toca atacar-la i on sortuosament no baixe gaire el ritme. Així, doncs el resultat continuava sent satisfactori, però el cansament cada vegada més evident per la pujada de les temperatures. A dalt, a la carretera, em faig un glop llarguíssim d’aigua amb sals i em cruspisc una barreta.

Llavors toquem altres 200 metres de baixada revirada per l’asfalt de la ctra. vella de Porrera, per tal de trencar a la dreta per aquell corriol tan bonic, però que sempre deixa empremta en la pell per algun esbarzer. Tot transcorre amb normalitat, sense cap caiguda però amb una rascada en tota l’amplària de la zona púbica.

Un cop arribe a la fàbrica de plàstics, vaig cap a la Pedra de Sta. Càndia per tal de trencar cap al Morral, on puje més pensant en una UT que en un KMVertical, arribe a dalt i com sempre em dispose a gaudir del pas per una de les zones més brutes del Morral, la que uneix els miradors de les Sentius i el del Cucó; l’acabe satisfet però amb un cansament evident. NO ERA DIA PER FER EIXES COSES,  a més després me n’assabentaria que en aquests dies d’alt risc d’incendi estava prohibit l’accés a les zones forestals colindants a Falset.

Em pose a caminar tranquilament i em plante a la carretera, creuant-la i anant cap a la pista que duu  a les Torres, trenque a la dreta i en lloc de baixar cap a la Roca Roja,  faig drecera cap a Sant Cristòfol. Aleshores, amb camí de bona ombra faig cap al Grau de les Torres, des d’on encararia el tram final en direcció a les Soleies, però agafant el trencant a la dreta (direcció St. Cristòfol) per tal de fer cap a casa i així finalitzar els 24 soferts kms i         de desnivell + amb 3hores i quart.

11/08/2012. Cursa popular de Falset. O el que seria d’altra manera com suportar sense preparar  una competició en una superfície que no és l’habitual i amb una temperatura infernal sense sucumbir. Després de la lliçó de l’any passat per aquella eixida boja vaig preveure que havia de fer-ho més progressivament. Així, em vaig situar un poc més cap enrera,  començant bé però trobant-me amb els lògics taps. Al arribar a la nevera, veig de fons a Pau Ferré i a Gerard Sánchez, però pense que no és dia per a l’èpica i em centre en algun dels meus objectius: baixar dels 20 minuts i mig de l’any passat. Llavors pujant la Carretera Nova em trobe amb Robert Coll amb qui compartiria recorregut durant 2’5km. No acabava de notar-me gaire còmode quan tiraven de mi, per la qual cosa em decidisc a ser jo qui marque el ritme, i i això tindria conseqüències positives. Entrem al tancat fins a la casa de Jaume Martí i quan estem pels bombers, passant-me Sergi, cosa que fa que jo deixe a Robert Coll i de seguida li done a caça a aquell per tal de superar-lo. Llavors en la pujada del Carrer de l’Era com en la del Portal dels Bous, sóc conscient que puc aplicar la meua millor arma de les curses de muntanya, ja que molts afluixaven en eixes pujades, i així podria agafar una mica de distància. Arribant a la Plaça Vella ja veig altre corredor a qui seguisc en la Plaça de la Quartera, superant davant del local del Baster. Finalment, per posar la cirereta, en la recta de meta apareix com una llapassa el Raül Garcia per tal de provocar-me un últim esprint en el que per poc no trec els budells per la boca.

En  conclusió, una jornada satisfactòria per l’equip ficant a Jordi Martí, Pau Ferré i Oriol Carreño en el pòdium dels locals, ficant a cinc corredors entre els 15 primers i a 6 entre els 25 primers. També cal destacar el paper dels deseanyers Magí Carrillo i Pol Jarque els quals van cobrir tot el recorregut en 35 minuts i sense haver preparat gens la prova.

14/08/2012. Entreno Crono Mola. Jordi Martí i jo ens vam posar en camí cap a la Torre de Fontaubella per tal d’entrenar els 3’097km d’aquesta bonica pujada contra el crono. A les 7’15 ja estem a la Torre i després de fer l’escalfament i estiraments adients, engeguem el rellotge allà a l’esgléssia. Eixim més o menys fort però també amb certes reserves, ja que el camí és llarg i cada vegada seria més elevat. Pel camí veïnal ja notem que allò seria dur i les dues vegades que travessem la carretera comentem experiències passades sobre aquell trajecte. En poc, ens enfilem per un senderó que transcorre per dins del bosc i on ja observem algunes rampes que posem a relluir la nostra preparació en músculoesquelètica. Al km 1’5 hi ha una miqueta de baixadeta, i tal com si d’un miratge es tractara, trobem una xicoteta baixada que dóna pas a la famosa tartera. Era el moment per posar a prova els nostres nervis, donat que veure com perds tracció entre un munt de pedres no casa molt amb anar el més ràpid possible i la resistència mental; en fi, ja ho havíem de preveure i teniem alguns rocs fixes i algun arbre per tal d’agafar-nos a ell i donar-nos un poc d’impuls. En tot això, m’equivoque i apareixem a la canal de costat. De tota manera, aquesta errada ja la tenia present i trenquem cap a la nostra esquerra per tal d’enfilar, ara sí, la Canal del Mig. En aquesta, hi ha una semiescalada en la que cames i braços serveixen per superar un rocar enpinadíssim. Aquest ens conduiria al cim, però hauríem de trobar el camí enmig d’una convidada previsible, però poc cooperativa de cara a jugar-nos-la en el tram final: la boira. Allí dalt, amb la sensació de vorejar la Lluna ens decidim per confiar en la nostra situació i seguir una senda en direcció cap al Castell.  En principi, qualsevol desnivell resulta perillós, ja que de no res ens podíem plantar a la vora d’el precipici i tindre conseqüències nefastes. Amb un poc de sort i la bona orientació de Jordi ens plantem en l’estanyet on solen beure les cabres, des d’on enfilem una senda que primer baixa i després s’enfila per tal d’anar buscant el castell, que no apareix, però que finalment apareix a la nostra dreta. Hem arribat sans i estalvis marcat 38 minuts. Barrejant el km vertical amb una mena de rogaine ràpida. La baixada pel mateix lloc, frenètica i cap a casa després de nodrir-nos bé.

En la foto -junt al Castell- la cara de satisfacció, ja que arribar a meta en eixes condicions és tot un plaer.

17/08/2012. Falset-Masos- Coll de Porrera-Falset en bici. 12 km en una hora per tal d’anar preparant un poc de potència de cara als quilòmetres verticals.

Finalment, a 16(via correu electrònic) i 17(telefònica) d’agost vaig rebre la comunicació de què la crono de la Mola s’havia suspés per les altes temperatures i donat que els agents forestals no permetien l’accés a la zona. L’ajornament seria per al 23 de setembre. D’aquesta manera, em quedava un mes apretadet al màxim, perfecte per preparar la UTSM.

I ara unes quantes entrades al  Cursionari:

1)      Foter-se una borrega(per Albert Segura i Ivan Maigí del Trail Roquetes): Expressió baixebrenca que denota una caiguda d’una persona que corre; Tot i donar-se connotacions de caiguda forta, es pot eixir ben parat, però tocadet.

2)      Mola: tossal o penyalar elevat i de cim planer. De la mateixa família : moleta, molar.(Revista  Vèrtex núm. 243. Juliol- agost 2012).