Falset- Guiamets 28’; Guiamets-Mas de Pena. 1’12; Mas de Pena-Falset 1’17.
Es tractava d’ocupar una part de la vesprada per tal de compensar l’emmagatzemament de greixos durant les festes del poble i traure temps per l’absència de companys en les sessions d’entrenament i la no-realització de la Cronoescalada de la Mola.; a més, era important la bici donat que és de suma importància treballar la potència de cara als quilòmetres verticals.
Així des de Falset fins a Marça la ruta transcorre per asfalt per tal d’encarar un camí de ciment a la dreta d’aquest poble. Des d’allí trace a dretes, després d’haver passat per baix d’un pont, per un camí molt carregat de pols(la sequera és evident!). Llavors tombe a la dreta per aquella casa abandonada i baixa a tot drap per aquelles costeres de les vinyes per tal d’arribar a la carretera que porta als Guiamets. Com sempre en fique enmig de la boscada i isc a un camí que em porta per entre roques a un senderó que va a parar a una pujada per on accedisc al centre dels Guiamets. És hora de remullar-se bé la cara i el bescoll per tal de buscar la ctra. Del Masroig i trencar a l’esquerra per buscar el camí dels cirerers, des d’on accediria fins als últims dos revolts que em donarien pas al camí del Molí de la Bleda, des d’on treballaria bastanta potència pels seus daltabaixos pronunciats per tal d’arribar a la Serra d’Almos. Allí, just a l’entrada em trobe amb el camperol que em proveeix de productes ecològics, amb qui xarre cinc minuts degustant dues tallades d’un meló deliciós. Des d’allí trace per dins del poble fins al camí veïnal que em porta al Mas de Pena.
Allí, fi del trajecte de anada i residència del meu amic Jaume, faig una cerveseta ràpida intercanvie impressions sobre amistats i el començament imminent del curs escolar. Res, la tornada no té més història que el caure del sol, la trucada de rigor a Mar a l’alçada dels Guiamets i l’estrena del meu LED LENSER per arribar a casa sa i estalvi amb un pedalar constant i el gust que dóna la fresqueta de les darreres hores del dia.
23/08(2012. Entreno per a la cursa d’Alforja. A les 19 hores ens posàrem en camí junt als col•legues d’Obrint Traça Jordi Merino, Albert Buira, Marc Balaña, Juanfra... Aquesta cursa, que jo ja coneixia de l’any passat, consta de 15 km, 11 dels quals són de pista i la resta de senderó, inclós el darrer any. Si alguna cosa defineix els entrenaments amb aquesta colla és el nivellàs que tenen, ja que allò no era un entrenament de sèries, sinó que tot l’entrenament semblava una sèrie. Bategar constant a les pujades i grans traçades de baixada que feien exigir de mi mateix el millor. He de dir que la referència era sembla Balaña, sobretot pujant, ja que de baixada tractava de seguir al Buira cosa bastant complicada, donat que anava com una fona. Finalment, apareixem baix a refrescar-nos en una font, un cop aturat el cronòmetre en 1’35.
24/08/2012. Treball de sèries en pujada. Agafant el terraplè que hi ha just enfront de les 2 carreteres(la estatal i la que va de la rotonda de Marça fins a la Costera del Butà). Primer agafàrem la pujada menys pronunciada remuntant els primers 57 metres per dos vegades amb un temps semblant(al voltant dels 51 segons) tant amb bastons com sense.
Un poc més enllà, just on comencen els quadres de la zona de frenat dels camions, comencen altre test de pujada d’uns 81 metres ara amb 39 metres de desnivell positiu, donant com a fruit un temps al cim de 2’04, i una gran satisfacció i...ganes de recuperar l’aire.
Cal dir que era bonic pujar però que baixar aquella depressió del terreny era tot un goig, donat que la terra permetia surfejar i vam xalar com a nanos.
Després d’esgarrapar-nos les cames buscant l’eixida vam aparèixer a la rotonda del pavelló per tal d’endinsar-nos en el tunel i arribar fins a la Creu del Terme. Des d’allí tocava fer una progressió fins al Coll de l’Eudalda. Llavors els 1’15km de pujada amb 145 m desnivell + els vam fer amb 8’24. Jo, amb l’ajuda dels bastons.
Després vam baixar per l’altra part, decidint-nos a última hora per fer la crono de les Torres enlloc de fer una 2a passada fins a l’Eudalda. Ací vam cobrir els 761 metres de distància i 183 m positius en 8’56. Ací he d’agrair el fet que Jordi(damunt del gran corredor, excel•lent persona) insistira en encastar els pals en la seua camelbak.
Gran satisfacció per la feina feta i finalment temps per aprendre, ja que enlloc de pujar per la Roca Roja vam travessar la ctra estatal fent cap a la baixada que porta al camí que apareix junt a la botiga de decoracions junt a la Carretera Nova.
26/08/12. Falset-Gratallops-Bellmunt-Falset by Jordi Rofes.
Ruta pel típic terrenys prioratí, hem quedat al les 7.15h (tot i que algú arribat una mica més tard) amb el Pere Llinares i l'Armand Pi Coll. A aquelles hores hi havia jovent a la gasolinera que encara no havien anat a dormir i estaven més frescos que jo.
El Pere ens ha marcat una mica el ritme i l'Armand i jo a aguantar les estirades. Prou bé tot i el paron de 2 setmanes, la pujada de Gratallops no s'ha fet més costa amunt del que és, bon senyal ja que sempre pateixo molt.
Ja queda menys per Falset i cal estar forts...
Pere Ll. Tot el que havia d’intentar com molt bé diu Rofes és tirar un poc d’ells i ocupar-me de no baixar el ritme, en la mesura de les meues possibilitats. Crec que la cosa va anar força bé, donat que en la 1a pujada des del Mas Martinet cap a Gratallops va anar d’allò més bé; similar satisfacció respirava en la pujada que donava accés al poble de Bellmunt; finalment, ens prenguérem algunes concessions fent cap a les Obagues, ja que aquell entorn privilegiat ho mereixia. A última hora, del canyar on giràrem a esquerres fins a casa em vaig permetre la llicència de acomiadar-me dels grans companys prematurament donat que volia veure, després de quasi dos mesos sense competir, que quedava d’aquell final explosiu(bé, però no definitiu!).
Falset-Gratallops-Bellmunt-Falset
connect.garmin.com
28/08/2012. Ruta 120531(wikiloc) MONTSANT. Al toll de l'Ou pels Graus dels Barrots,Mateva i Espinós. Barranc de les Falles.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2908570
Aquesta ruta barreja llocs força coneguts del Montsant, Toll de l’Ou i Grau dels Barrots, amb altres com el barranc de les Falles i els Grauets de Mateva. A La Morera agafem el senderó que puja al Montsant. Seguim les indicacions del Grau dels Barrots-Carrasclet. Pugem lleuger fins bifurcació Grau Carrasclet ( pal). Ara ja notem el desnivell. Anem trobant marques de PR recent pintades. Trams més directes ens duen fins l’escletxa d’entrada al Grau. . Uns claus ben col•locats, ens permeten salvar al primera dificultat. Em sembla més difícil superar la gran roca que hi ha després. Després haurem de acotxar-nos per sortir al exterior. La vista és espectacular. Ara creuarem la roca que abans havíem passat per sota. Caminem per la vora del penya-segat. Uns passamans metàl•lics ajuden en cas de vertigen. Ens apropem a la roca penjada coneguda com “balcó del Priorat”. Cal dir que des del començament fins passades dues hores convivim amb una espessa boira que ens amaga el preciós paisatge. El desenllaç meteorològic seria completament diferent. Seguim fins el Racó dels Boixets on podem baixar pel grau del Carrasclet. En aquesta zona les vistes del Priorat són espectaculars. Ara anem a trobar la Serra Major (N) tot seguint les marques de PR i les fites. En apropar-nos veurem una sèrie de pals. Trobem el GR al pal indicador del Grau de l’Agnet. Passem pel indicador del Grau de l’Espinós, per on baixarem. Seguim pel llom de la Serra fins entroncar amb el camí d’Albarca. En aquesta cruïlla anem cap al NE (Albarca) seguint l’indicador de les Falles. Uns metres més endavant anem a l’esquerra tot seguint un senderó ben assenyalat amb dues fites. Anem sempre a la dreta, vorejant la serra i baixant per apropant-nos al barranc. El canvi de vegetació ens mostra on som. En un clar veiem, a la dreta, unes fites que indican com anar a la Cova de les Falles. Seguim recta i de seguida hem d’anar a l’esquerra seguint unes fites en forma de portell. La vegetació d’aquest barranc de les Falles és exuberant. Quan el corriol s’obre una mica, passem a frec de la balma de la Cova Seca . Seguim fins sortir a la pista que ve d’Albarca .
El meu objectiu principal assolit: arribar al Toll de l'Ou. Enrere quedaven aquells intents vans amb el meu cunyat Toni.
Anem a l’esquerra, la pista esdevé senderó. Caminant sempre a la dreta, vorejarem el barranc dels Pèlags fins a trobar el GR 171 ( pal indicador) . En aquest punt ens acostem tots els companys fins al Toll de l’Ou i tot i no haver aigua m’acoste per recordar millors temps .. Desfaig camí pujant fins el darrer pal abans esmentat . Deixem el GR i seguim pel mateix camí que a la anada. Al arribar al Barranc de l’Aixagarall deixem a l’esquerra el sender pel que havíem vingut i seguim recte. Quan el senderó sembla acabar i en una roca propera, veiem una pintura de “Mateva” i tot i que per la meua gràcia ens passem de llarg, comencem a pujar seguint les fites. De seguida trobem un tram rocós en el que cal ajudar-se amb les mans per superar-lo. Ens acostem al carenat anant amb cura de seguir les fites. Encara tenim que superar un parell de trams amb petites grimpades abans d’arribar al darrer pas una mica més vertical . Continuem pel carenat amb l’atenció posada a les fites i en algun tram rocós de pas no tan senzill. Entronquem amb el sender pel que havíem anat cap al Barranc de les Falles i després amb el GR que ve de la Cova Santa. Des d’aquest punt, desfem el camí d’anada fins el pal indicador del Grau de l’Espinós on deixarem el GR per anar a buscar el Grau. Caminem pel Comellar del Rosalí per apropar-nos al cingle. Quan sembla que no es pugui baixar seguint aquest sender, veiem unes fites que ens mostren com fer-ho. Cal esmentar que les vistes de La Morera, des d’aquest lloc, són espectaculars. El terreny molt rocós i amb fort desnivell no fa perillosa la curta baixada fins a tocar les roques conegudes com “els billots”. Anant a la dreta i passant per sota del “Rei i la Reina”, entronquem amb el camí del Grau de la Grallera . Només caldrà seguir baixant per aquest fàcil Grau per tornar a La Morera.
29/08/12. Entreno de sèries en pujada. De nou Jordi Martí i jo tornàvem a la càrrega amb l’entrenament cap amunt per tal de veure com podíem millorar la nostra potència. Així seguírem fent la pujada de la carretera, tant en la versió de 60m com en la de 200(aquesta si bé ampliada per un gir en plà fins al taquejat de la pista de frenada dels camions). Els temps bastant semblants al de l’altre dia, Jordi tant bé com sempre i jo tractant de millorar agafant-me com un gat per on podia per tal de no deixar de veure-li l’esquena.
D’ahí anem fins al darrer suggeriment de Jordi, que era la tartera terregosa que puja fins als forats del pont.
En la foto una imatge de la panoràmica que ofereix el pont. Pujar ahí dalt a tot metxa tota una experiència.
1/9/12. Km vertical Caro(Roquetes, Baix Ebre). La cursa, en línies generals, bé. Jordi va eixir abans amb els sub-23 i les dones, i Josep i jo 1/4 d'hora més tard amb tots els mascles.
En principi, no m'apanyava massa això de fer un km vertical tots junts (no un a un), però era el que hi havia. Em vaig veure aprisionat en un corralet del que al principi quasi no et podies moure. En uns minuts
allò, però es va anar escampant i Josep i jo a la feina: 1r vaig atacar jo, vaig veure com els màsters anaven com a motos. L'òstia de rigor hi va ser, al costat de Nazario(ATE COLL DE L'ALBA) .En un parell de kms ja vaig agafant a algunes fèmines que es van quedant despenjades. Seguisc veient a cares conegudes a les que vaig donant bon compte, inclòs al que em va privar del pòdium en Móra(vendetta!). La cosa va empinant-se i llavors Ahmed(UEC TORTOSA), que semblava estar de camp i platja, venint des de molt enrere avança com si s'acabara el món.
Els avituallaments, 3, els faig correctament i al acabar el 2n veig que no puc més, tot un paret davant meua en passa un màster i se'n va que ni me n'adone. Seguisc passant un grupet de uequeres de les quals, una era alumna meua i m'anima, responent-li amb un gest perquè la veu ni eixia.
Queden 3'5kms i crec que cal donar tot el que queda, que el descans i la cervesa és a prop, i veig que un grupet de 4 entre els quals hi ha el conegudíssim Nicolae Caraba i dos màsters(semblaven julivert Déu
meu!). En un principi, em situe tercer entre ells i en un moment, prenc el coratge suficient com per fotre una fuetada, i anar tirant fins a perdre'ls vista. Llavors, en el moment més oportú, arriben les esperades baixadetes on sent que no tire més del que puc(mentida! el software del garmin va marcar puntes de velocitat de 15 km/h). Baixe i gaudisc només per 3 segons de l'única concessió a la vista pel gran
paisatge que s'observava(buf, un glopet increïble!: una parts dels Ports, la nostra mar i una part del Delta).
Quan falten poc menys de 3km, arriba Josep i repetint el guió de l'any passat, em repassa, tractant de seguir-lo, però acabant cedint per no cremar inutilment energies. El veig una estona fins que entre en la zona asfaltada i l'acabe perdent com el sol quan es posa. L'única esperança és que com estàvem a escassos 500 metres de l'arribada em tragues el mínim temps possible.
Ja se sent el calor de la gent, l'asfalt acaba de rematar les poques forces que quedaven i per si fóra poc cap salvar els desnivell que travessen la carretera per tal de trepitjar més muntanya i el menys asfalt possible per tal de no desnaturalitzar la cursa. Ja quedaven 200 metres i fa estona que no veig a Josep (lògicament, que deia aquell!). Agafe els últims revolts de pedra solta amb totes les forces superant-ho per saltar la sèquia que ho separa de la recta de meta. L'afronte amb un trot suau, espectant del rellotge que finalment marca el 1:15:02 que m'indiquen al deixar el xip. Just quan J. Ferré m'alcança. Bona foto!
Finalment, a 30 segons de Josep content per dinar i poder fer una cerveseta tots 3 junts i per la joia i la fascinació amb la que Jordi Martí va presenciar tot aquest gran dia(Fira, cursa i menjars). Lamentablement, ens hagués agradat que tornara amb un premi de categoria però per 50 segons (temps 1:16:20: espectacular!!) no ho va aconseguir davant de les bestioletes de la selecció catalana.
La valoració molt positiva i ara toca descansar el que es puga per anar concloent la preparació per la nostra cursa el més fort que es puga.
Salut, coaching i gasss!!!!
Pd: aquesta setmana un parell d'entrades del Cursionari(gentilesa d'Obrint Traça)
1) Foc de palla: expressió que es fa servir quan un corredor o corredor fa servir la seua efervescència en un moment de la cursa, quedant sense forces en moments posteriors.
2) Fer servir el truc de la poma podrida: expressió usada per dissimular un mal dia d'un bon corredor qui tracta de passar desapercebut -supose que en un lloc on el coneixen poc- ficant-se en un grupet de corredors normalets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada