MISCEL·LÀNIA D’UN MES SENSE CURSES

MISCEL·LÀNIA  D’UN  MES  SENSE  CURSES

                En aquesta entrada vos relataré unes quantes pinzellades de tot el que va ocórrer en el mes d’abril. Aquest tingué com a denominador comú l’eixida d’aquell episodi eufòric de Xerta, el descans competitiu(excepte la del dia 1 d’abril en la Massaluca) després de cinc curses seguides, l’absència de coaching per motius econòmics, l’adquisició dels coneixements que dóna un llibre com Córrer o morir de Kilian Jornet, i  sobretot, i sempre el més important de tot la gran noticia del nostre embaràs. Va, per tant, per tu  amor meu, amb qui has tingut la sort, i de vegades la desgràcia(no sóc perfecte!) de compartir aquesta vida,  aquesta entrada.

La setmana després de la cursa de la Pobla de Massaluca, me la vaig prendre amb bastant calma, només eixint a rodar uns 10km en pla el dijous següent, tot pensant en el cap de setmana que ens escaparíem cap al meu poble(per tal de donar a familia i amics la nova).

08/04/2012 Aquell dia tenia el cuquet de fer la cursa de Falset sencera, però els meus problemes estomacals em van fer que m’hagués de conformar amb fer la curta.

09/04/2012 Al dia següent si que vaig poder fer-la sencera, però com sempre que passe per les vinyes del Mas d’En Rafel, l’experiència acaba petant-me l’estomac(passa o algun bacteri?). En acabat dutxa i a menjar la mona a un tros amb la colla falsetana.

La tornada de la feina sense poder acabar la jornada, em va fer desistir de fer res fins dissabte, excepte alguna caminadeta per dins del poble.

14/04/2012  Falset-Serra d'Almos-Falset: en una eixideta barreja de ut(pel ritme, 8'06), de marató (per la distància, 37km) i de rogaine(m'he encabotat en fer aventuretes perdent temps enganxat dins d'un barranc entre argelagues i altres punxes, havent de rebuscar el camí fent camp a través). El desnivell positiu van ser uns 1400 m.
Finalment, happy end, i en 5 horetes a casa amb una finíssima pluja que m'acompanyava l'últim tram(eixint d'un camí als Guiamets, em trobà amb 2 ciclistes que em deien -que, ens banyen!- i jo els contestà: -no, ara ve la salsa!-.

                    En la foto, tota la part dels Ports de Caro, Tivissa i la Serra d'Almós(punt de destí) amb els bastons i les   vinyes com a testimoni

15/04/2012  Aquest diumenge vam fer una eixida típica amb Jordi Rofes, Armand Pi i el ja ben acoplat als nostres diumenges Albert Blanch de la Picossa. La ruta ja era coneguda(Falset-Pradell-Torre de Fontaubella-Camí de les Bateries-Falset). Al principi, en l’hora d’eixida(7 del matí) van haver d’esperar per tal que passara una pluja que ens va fer dubtar, tot i que  amb la motivació en les venes molt alta, havien moltíssimes ganes i després d’una petita espera ens posàrem en camí per tal d’acabar convertint l’oratge en el nostre aliat, així com una conversa molt agradable i instructiva(tècnica de cursa, gels, velocitat, sèries, entrenos...). Finalment, he de dir que ho vaig passar un tant malament, ja que després del tute d’ahir... en fi, sé que sol no ho haguera fet, però entrenar amb gent és plaer que paga la pena un esforcet per tal de ser gaudit.

18/04/2012 Interessant volada betetera Miravet-4 camins-Cavalls-Pinell-Talaia-Miravet. Amb el mestre Toni, per gaudir d'una bona tarde serpentejant en les baixades, deixant-nos les lumbars en les inacabables pujades i amb algun que altre ensurt(a terra en una pujada per Cavalls enganxat en una arrel o esgarrifat poc abans del Pinell per una doble culejada al baixar). Comptat i debatut, 30 km i 1100 m desnivell  +.
Finalment, la bici sana i estalvia llevat de la sabata de fre(recuperada íntegra sortuosament) i frenant l'últim tram rotllo picapedra.
El que comptà, finalment, la gran experiència, i les ganes de tornar properament a assaltar la Serra de Cavalls per la seua part superior.

                          En aquesta foto(d'arxiu) la Serra de Cavalls vista des de Corbera. Aquesta panoràmica i la                            que veuria des de dalt serà el proper objectiu.

                          

I així, ara que vos escric aquestes línies em prepare per baixar cap a terres castellonenques per tal de gaudir de la companyia del meu gran amic Adolf Marco a qui he de comunicar la nova de l’embaràs i oferir-li l’apadrinament de la criatura. Dissabte, com és per tots sabut, tenim Barça-Madrid i diumenge, trotarem un poc amb aquest gran corredor del Alqueries Running per les sendes del Montí d’Onda(sense competir) per tal de provar que tal va la seua lesió i gaudir d’aquesta cursa en un -suposem- gran dia. Sóc, doncs, optimista, per tot el que queda per fer en aquest mes i ja en la ment posada en els Reguers, com en la Rasquera-Tortosa, i en la Reus-Prades-Reus del mes de juny.

Salut i cames!!*!!

Pd: avui posaré dues expressions de la mà del gran ultrafondista del Trail Roquetes, Ivan García:

1)      Ha pegat una volta en globus: vol dir que hi ha moments en que has forçat tant la marxa(siga per ànsies pròpies o perquè el teu company de cursa és una bèstia i el vols seguir peti qui peti) que et pots trobar amb una pájara  que et faça estar més a prop del cel que de la terra.

2)      La pujada pica tota l’estona: expressió que es fa servir per denotar dolor en un desnivell que pot ser força llarg o amb molta pendent, o ambdues coses, ja que cada atleta pot començar a notar que li fa mal alguna part del seu cos(abductors, lumbars, bessons...).

3)      L’home del mall(aquesta és de Marcel d’Obrint Traça): expressió amb que s’anomena un senyor fictici que va a simbolitzar una davallada física en plena cursa després d’un esforç conscient. És bastant típica, d’ultratrail, ja que és en aquest tipus de curses on es posa el cos al límit en competició i de vegades en condicions bastant extremes(p.ex. UTMB  o Sables).