Cursa d’Alcanar: fi de la temporada(?).

La veritat és que tots els entrenos em portaven a planificar la temporada de la manera millor possible, això és, mirant la classificació senior amb la renda que tenia per tal de dossificar-la el millor possible de cara al que quedava de campionat, tot i tindre una cursa de menys(Horta de Sant Joan).

Pensava en la Cursa de Falset, en haver assolit allò que tant ansiava, però al mateix temps aquells últims 2 kms irrefrenables em duien un remordiment incesant donat que d’haver sabut que els següents competidors arribaven a 3 minuts i el següent local a més de 8 probablement no hauria fet aquella galopada desbocada fins al final. No era només això, era tota una temporada: la que deixaria sense acabar i la part de la passada, les quals encaixaven perfectament dins un any, un gran any –crec modestament-; això respectant els descansos pre i post cursa , però sense canviar rutines (fins i tot augmentant-les en Nadal, Setmana Santa i estiu).

Dimecres anterior feia un entrenament bastant maco: Entrenament Falset-Sant Gregori-Torres-Morral-Pedra Sta Càndia-Bòbila-Antic Escorxador-Obagues-Mas Martinet-Bellmunt-Camí del Molí-Obagues-Falset.

Diguem-ne que en els 28km amb 1532 m + i 3h 40min ha hagut de tot. Whatsapps cada 8/9 km per fer-li saber a Mar que estava viu, cagueroles(per duplicat), una autoassistència al Carrer de l'Escorxador feta al maleter del meu Zafira, assatjos de baixades en coneixement... en definitiva, bones sensacions. En aquest primer bucle, fins a tornar a Falset, anava amb el meu bidó lligat a la cintura, una barreta energética i les mitges compressives per suportar una tirada llargueta. Puje ràpidament a les Torres i buide la ment baixant per l’encimentat que duu al Coll de Falset, per travessar la carretera estatal i pujar fruint d’aquell entorn tan frondós fins arribar a dalt del Morral i baixar fins a la Pedra de Santa Càndia. D’ahí baixaria fins a Falset, no sense abans canviar un cordó de la meua bamba(el quicklace té les seues limitacions!).

En Falset, tinc l’assistència on em toca traure totes les pedretes de la sabata, menjar tres o quatre galetes , dos talls de pernil dolç, glop d’isotònic. Llavors canvie la ronyonera amb el bidó per una motxilla ut per tal d’afrontar els últims 19km. Bidons carregats, cordons ben premuts i gasss cap a Bellmunt. Envie un whatsapp a Mar per tal que sapiguera on em trobava i seguisc. Seguisc rodant sobre 7 min/km, perquè crec que no cal més i tot i sentir alguna coseta ahí pensé que puc seguir. Arribe al camp de tir i després de girar en la pujada a esquerres passe les vinyes baixant fins a aquell bidó i pel camí de la dreta faig una baixada bastant lleugera, però no descontrolada fins al Mas Martinet.

Allí, en passar a l’altra banda del Siurana faig una pujada intensa en la que alterne trot ràpid i caminar amb pas ample. Un cop a dalt, a les vinyes de Palacios, trenque a la dreta per fer una pista d’uns 2 kms que em portaria per una baixada sinuosa i dolceta a tornar a creuar el riu i pujar per una senda molt ben marcada fins a Bellmunt.

En aquell poble, m’ature a una font tot somrient, donat que estava xalant de valent, em proveisc d’aigua pel que quedava i em menje una barreta. Altre whatsapp a Mar, em col·loque el frontal i a la marxa!!

Després de trotar 200m per l’asfalt trenque per un camí a l’esquerra que hi ha poc després del poliesportiu i llavors es produeix l’anècdota del dia: allà lluny veig un tractor que s’hi apropa i just quan estic a punt de veure’l a la part interior del revolt m’espera a un costat pensant-se que era un cotxe o alguna cosa així. Déu n’hi do el LED LENSER quina passada de llum!!!!! Llavors seguisc i em trobe sorprés per la nit i per un mal de ventre terrible que em fa aturar-me a fer aigües majors(i mai millor dit donat que els meus problemes estomacals em tenen fregit). M’aixeque per seguir i just quan tire a córrer rebo la telefonada de Mar a qui indique la meua posició i que encara no podia calcular la distància. Llavors recorrec 1’5km fins a Serra Obagues i en arribar al creuament que em feu baixar cap a Mas Martinet li envie altre whatsapp per dir-li que en mitja hora ja estaria al Carrer de l’Escorxador on tenia el cotxe. Baixe per aquell camí tocant 500m d’asfalt girant a la dreta pel canyar i aturant-me de nou pel mal de panxa. Isc i allí estaven Mar i Vinyet esperant-me. S’acaba això, dutxa i a sopar!!

I després d’un parell de dies de descansar, només alterats per una de les dues sessions setmanals, que faig a l’únic alumne que tinc com a Personal Trainer, arribe l’últim dia del mes de setembre amb la Cursa d’Alcanar.

 Xè de lo milloret: venim del nord, venim del sud...!!!!

Bon matí, a les 6:00 ens posem en camí des de la benzinera del poble, per tal de plantar-nos allí en hora i quart. Només arribar em trobe amb el gran amic Adolf amb qui em fonc en una efusiva abraçada. Puje a dalt del poliesportiu, agafe pitrall i xip, em vestisc i cap al corralet. Eixim i només passar aquella llarga recta asfaltada ens fiquen en la muntanya i amb ella les primeres rampes. La gent va molt ràpida, Adolf va amb mi fins al km 6 que és quan jo li dic q no puc més i seguisc fins a l’avituallament proper al Mas del Mulet(on està la bassa dels bombers), el passe però al poc decidisc tornar enrere a buscar-lo i abandone. Llavors espere per saber que he de fer i em conviden a un entrepà de truita amb tomaca fregida que treia el sentit. D’ahí baixaria fins al Mas del Mulet per veure com passaven els tres primers(Ahmed, Kiko i Abde). Em baixen fins a l’Ermita del Remei i d’allí faig un passejet fins a l’arribada. Eixa va ser la meua cursa hehhe.

En arribar, esperava en candeletes a Adolf, qui arriba en 3’48, i ens abracem amb totes les ganes en un moment irrepetible i memorable. Després arriben Raül i Pau en 4’15, però crec que aquest temps s’ha de valorar donat que van entrenar pocs quilòmetres per aquesta cursa.

Ben menjadets, dutxats i amb el massatge al cos, ens acomiaden fins la UTSM i cap a casa falta gent.

Salut i cames!!*!!

Peret

Pd: avui faré un parell d’entrades del Cursionari, un tant originals:

Ser un torbellino(per Kiko Monteverde de l’AEC Terra de Fang): Bucle repetit en doble direcció que es dóna en la Cursa de Falset que es caracteritza per l’assombrosa pujada i sinuositat en poc més de dos quilòmetres.

Benzina(de collita pròpia): nom que es dóna a alguns líquids com el vi del Priorat, que afavoreixen l’espurna dels atletes.

Pd: Avui m'he ratllat i com que ens va agradar tant als 3 de casa aquesta recepta, us la regale!!

Avui us presento una truita de verdures ben facileta i que faig per donar sortida a tota la producció de carbassons i porros que tenim. Quan l’hort comença a donar tot són alegries però quan ja dona massa, tothom es cansa i he de canviar contínuament la presentació de les verdures.He baixat a l'hort i he vist uns porros, uns carbassons... les meves gallines... i he sabut que fer ràpidament!!!!

TRUITA DE CARABASSÓ I PORROS AMB PARMESÀ

 

Ingredients:

2 porros

1 carbassó

1 cullerada de tomàquet concentrat

Formatge parmesano

3 ous

Sal, pebre

Tallem els porros ben petits i els sofregim a la paella amb molt poc oli. Després tallem els carbassons (jo no els pelo ja que són de casa ) i els afegim a la paella i continuem remenant. Quan ja està casi cuit afegim la cullerada de tomàquet concentrat i el formatge a làmines primes.

Batem els ous i salpebrem. Afegim el farcit i quallem la truita.

Espero que us agradi!!!