Al límit pel Baix Camp

Tot estava preparat per a l'eixideta de dissabte: el col·lega Marc, algun altre màquina d'OT i jo., esperant cautelós el que pugués vindre. Llavors a les 7'15 del matí em vaig posar a la carretera per arribar poc abans de les 8'00h a la rotonda de l'entrada de Castellvell, tal com quedarem.

D'allí anàrem, amb la furgo del Marc, a recolllir a la que seria la gran sorpresa del dia: ni més ni menys que tot un 5è lloc absolut i 2n veterà en el darrer UTSM, Marcel Vidal.

Un cop arribat a la Selva, vam começar la nostra ruteta per enfilar-nos cap al Montral, tot això endinsant-nos per les rutes que els nostres amics coneixien. Ràpidament em vaig adonar que allò seria dur, però sempre patiment no tindria la meua recompensa. Així arribem al primer repetxet, que crec que era l'Albiol on Marcel m'anuncia que "he arribat en 1h20min". Als 16 km arribem a una ermiteta on fem un mos i avituallem aigua, per seguir cap a Mont-ral.
Una vegada, tocat el nostre cim em mostren a vista d'ocell les possibilitats que havien per fer rutes des d'allí com un km vertical que es fa en octubre, la cursa de la Mussara o la Marxa de la Selva(70km i 3 punts UTMB).
Va estar molt anecdòtic que ens perdessim a la baixada i per això varem fer un parell de km per duplicat. Ningú és perfecte!!!!
Finalment, la fi del camí ens esperava, no sense abans patir els darrers 3km per baixades inacabables i pedaços de ciment que em feren vore les estrelles.
Res, ara ve un mes atapeït de curses a les Terres de l'Ebre i en acabat ja venen les Fonts. Déu meu quina impaciència!!


Salut i cames!!*!!

En les fotos els moments finals del trajecte per immortalitzar el bon rotllet i la satisfacció d la feina ben feta.

Pere

Eixida dissabte Riudecanyes

Vam quedar a les 8'30h a l'entrada de Riudecanyes amb dos tios trempats com eren el Jordi d'allí del poble i el Marc de Reus. Aquests dos cracks eren del club reusenc Obrint Traça.


Vam començar trotant cap a Vilamanya, l'Argentera i la pujada cap al Castell pel sender nou. Aquesta última part ja la vam d'haver de fer caminant degut a les fortes rampes d'aquest. Vam arribar dalt amb 1h30, 12km amb 550m D+. Un cop dalt del Castell vam anar planejant per anar a buscar el camí que puja cap al Collet Rodó. Aquí la cosa ja no pintava gaire bé ja que el poc que es veia de la serra de l'Argentera estava tot pintat de blanc. A mesura que pujavem la punta de les Pedrisses el gel i la boira ja ho cobrien tot i quan vam arribar dalt estava tot blanc, com si hagués nevat. Amb el ventet que feia la sensació de fred era important, tot i així vam fer un mos ja que portavem més de 2h de tute.

La veritat és que no sé que em vaig pensar, però de manera bastant inconscient, em vaig presentar amb uns pantalons curts i fins i tot vaig gossar a canviar-me la samarreta dalt del Collet dels Feixos. Això és el que deien els comentaris. Res, tots els records de la hipotèrmia al baixar de la Mola i el canvi de samarreta després del xafec d'aquell Rebrot a Berga em feren pensar que "més valia patir un moment que caure 4 dies refredat al llit!!".

La baixada cap al Coll Roig i sender de les punxes va ser molt gratificant ja que desprès de córrer 2h30' amb fred allí estavem a raser i acostumats a la termperatura. Vam baixar pel sender de Brams fins a Vilanova i al cap d'un moment ja vam arribar a Riudecanyes.

La veritat és que la experiència va estar tremenda, ja que a part de compartir un matí en pla esportiu amb gent guai vam aprendre coses noves de cara a la competició.

Salut i cames!!*!!

Pere

Pd: les imatges parlen per sí soles. La idea del Marc de posar-nos davant d'aquell arbret glaçat sens dubte immillorable!!

Les malles Megamo Hoko

Un problema: la suor. Un altre problema: l'alt cost de la roba de muntanya de qualitat. Una solució: les malles MEGAMO HOKO.

Què fan? M'han millorat en alguna cosa? Com diria aquell: la verdad ej que sí! No, ara parlant seriosament, vos diria que a part de tindre un producte de qualitat a un preu supercompetitiu, tinc una satisfacció general a la part del cos on va posada. La part inginal com és evident sua i molt en el cas dels corredors i això pot donar lloc a escaldaments.
Aquest tema està clarament cobert amb aquestes malles.
Altre tema és fins a quin punt la relaxació de la tensió de les seues fibres es duu a terme: sí, és cert que les meues sensacions -sobre les quals treballe molt- em va donar a entendre ràpidament que estava davant d'un producte que em donaria un rendiment ràpid. Com es pot entendre això? tan senzill com oblidar-te de què el portes.
La seua funció relaxadora?? evidentment, que existeix, ja que al fer  tirades de 20 a 30 quilòmetres per entrenar vaig notar que la subjecció que em  proporcionaven les malles feia la seua funció.
Què no em van proporcionar les malles?? anar més ràpid!! Evidentment, això no ho fa cap malla ni cap mitja compressiva. Tampoc em vengueren la moto en aquest aspecte els amics de NO-CITY. Gent honesta fins al mínim detall cosa d'agrair en aquest món.

Ara crec que tot això em servirà per voler aplicar-ho al tren superior, per veure com funcionen les seues samarretes compressives.

Res més, companyes i companys de les muntanyes: Salut i cames!!*!!