Divendres a
la nit començava la festa, començava la UTF’2014. Una nova il·lusió posada en
marxa enmig de la precarietat, de les retallades... però també d’un esforç
suplementari per poder estar en el corralet del Baix Ebre. De la mateixa manera
que el meu germà Pep, Trail Tarraco feren abans el meu gran amic Adolf Marco es
disposava a posar el seu granet de sorra
en aquest gran equip que aconseguiria el seu objectiu dos dies després.
Després
d’arribar amb el temps just per un contratemps d’última hora, Adolf i jo muntem
el xiringuito a l’ajuntament de Xerta i volant cap al Casal xertolí per poder
prendre part a l’eixida. L’anècdota té lloc quan el matalàs d’Adolf es punxa
gairebé al arribar jo a meta, cosa que ens esmenen en qüestió de 10 minuts els
cracs de l’organització(com sempre de 14)
A les 21
hores té lloc aquesta.
Jo, a diferència de fa dos anys,
vaig pensar que calia arriscar i així des d’un principi em decidisc aquella
mateixa nit provar les MOUNTAIN WAREHOUSE EXTREM(unes britàniques desconegudes
però amb sola Vibram i llaç ràpid que el meu germà em va regalar); altrament,
també pense que puc pagar car un ritme alt el primer dia cosa que també
oblide al cap de tres quilòmetres, donant gas per anar passant a
corredors, ja en el primer avituallament(Ossera). La cursa pràcticament no té més història que
la d’anar seguint el ritme endimoniat que porten Monty i Albert Blanch(CEM La
Cameta Coixa). Així els aguante fins a la hora i mitja de cursa, moment en què estic
a punt d’arribar a Aldover, 2n avituallament, on m’esperava Adolf, de qui
recibisc ànims i a qui deixe la tèrmica, ficada a la cintura fins aleshores de
més en una nit perfecta per practicar aquest esport..
Quan deixe a Adolf, pense que és
moment per anar fent donat que el dissabte serà molt llarg. Llavors vaig
dosificant-me, tractant de no perdre el camí, cosa que passa a prop del 3r
avituallament. Allí un grup de corredors es desvien per sota d’un pont de
manera incorrecta, cosa que esmenen uns crits irruptors en el silenci normal
d’aquella zona.
Per acabar l’etapa, torne a Xerta
parant el crono en 2’02, plat de pasta en companyia d’Adolf i a dormir el que
es puga.
Al dia
següent després de dormir més bé poc,
com en la MIM, a la Sala Polivalent, en
vestisc i després de planificar un poc l’etapa ens adrecem al Casal per tal de
desdejunar el màxim possible. Carregue de gels i barretes, foto de rigor en el
fotolog pel debut ultrafondista llop i sonant el mític tema “Run with you” dels
Midnight eixim en busca dels 70km i 4000 m +. Als peus porte unes Saucony xodus
3.0 bastant castigades: després les canviaria.
Anem vorejant
el canal i considere que encara he de caminar molt fins veure la llum del dia.
D’aquesta manera, quan portem 5 o 6 km vaig fent, però de seguida trenque el
guió passant pels camins del voltant de Xerta. Quan passen la carretera,
travessem sobre unes reixes metàliques on veig que l’ampolla d’isotònic és molt
alta, decidint canviar-me-la a les butxaques laterals,; després vaig pensar que
la butxaca del tirant buida aniria bé per tindre millor accés a barretes i
gels. Llavors és en aquest moment, quan perdo la concentració topant amb una
pedra, i anar de morros contra les reixes que cobreixen la sèquia. Com és del
meu estil no perdo gaire temps i m’aixeque ràpidament obviant el dolor
d’espatlla, la sang en genolls i mans i oblidant un dels dos bastons; al cap de
dos minuts em percate del fet d’anar en un sol bastó cosa que em fa tornar cap
enrere per tal de recuperar-lo unes desenes de metres més enllà.
El dolor és insufrible i, pense que la cosa és
farà llarga, ja que l’impacte amb els bastons es transmetrà ahí precisament.
Llavors pense –bah, millor no pensar-hi i seguir seguir-.
En tot això
comente les meues sensacions, alimentació i hidratació a Adolf qui de manera
estricta m’aconsella front a l’atempta mirada de Karim(director de cursa) qui
irònicament em deixa caure un “et deixa
carregar d’isotònic la teua assistència?”. Llavors, isc de Paüls, diguent-me
Adolf que ja no em veuria fins a Prat de Compte.
El braç esquerre buscant la zona adolorida. L'aigua es feia necessària.
Tot això en el carrers de Paüls. Foto: Adolf Marco.
Uf no sé
perquè però de vegades, no recorde ben bé tots els detalls!! Tant és, de la
mateixa manera que ocorreguera en UTF’12 em ve al cap un fort regust de la
pujada al Tossal de l’Engrillo, ja que si en aquella ocasió tenia a Edu Alonso
de l’Extrem Team Tivissa(a qui curiosament se li va desmuntar un bastó) ara
mateix la meua memòria em duu a pensar que en la pujada vaig anar fent amb un
grup amb el que estava la campiona de Fredes-Paüls, Àngels Centelles(Trail CER
la Sènia), grup al que em vaig decidir a atacar de manera contundent per
perdre’l per un moment i tornar-lo a veure en la baixada fins al fons del
Barranc següent. Aquest grup em torna a donar caça i junts remuntem de nou fins
al control del Tossal.
Llavors isc
lleugeret del control alimentant-me i fent conyes amb els xertolins sobre el
vent que feia. Prenc gel, bec,
recarregue i tire fins a la pujada que em faria descendir fins al meu punt
clau. Pel cami decidisc banyar-me totes les cames en un abeurador boví. Ja sóc
a l’Ermita de Sant Roc on m’espera Adolf amb el seus consells i tota l’energia
per preparar-me menjar i beguda a l’instant; de tota manera, per no trencar amb
aquesta part del guió jo seguisc el meu ritual: bany de peus, menjar, gel
potentet, glop de cervesa fresqueta, cremeta i mitjons secs i a la marxa. Les
Saucony semblen dir prou, i jo decidisc agafar les EXTREME provades només en la
Nocturneta per tal de tindre un poc més d’amortiment(la història del calçat no
acabaria ací).Unes rialles amb Adolf(“pájaro yu-yui!”, “com m’agrada la
cassalla!”) i ens acomiadem fins a Alfara.
Ll'Ermita de Sant Roc: una fita clau. El meu semblant ho diu tot. Foto: Adolf Marco
L’ESPINA ÉS
MÉS ALTA QUE L’ENGRILLO, PERÒ EL MEU PENSAMENT EM DIU QUE COM QUE HI HA UN CAMÍ
MÉS FET QUE EN L’ANTERIOR CIM, NO TINDRÉ PROBLEMA DONAT QUE M’HO HE DE PRENDRE
COM UNA QÜESTIÓ DE TOSSUDERIA I DE PACIÈNCIA I SENSE PRESSA ARRIBARÉ DALT.
L’arribada a alfara és important prendre-se-la amb sentit de
l’humor i una vegada allí bromeje amb els de l’organització, amb adolf i amb
Xavi gilabert de la uec(cul, cul, cul... la dansa del cuuuul!!). vEIG COM
BERNABE HIERRO DEL TRAIL ROQUETES HA PLEGAT PER ESTAR RATLLAT DEL COCO(HI HA
MÉS ULTRES assentim ELS DOS). Els meus
peus estan bastant castigats donat que la novetat de les extreme em llaga; és
el moment de prendre una decisió, decisió condicionada per l’escassessa de
mitjans, o la poca amortiguació i bona adaptació al peu(Saucony xodus) o
Bona amortiguació i poca adaptació(Mountain Warehouse Extrem), decidint-me, a instàncies del gran Adolf per la segona opció. L’amic m’afegeix més gels per a la recta final , i tot i que estic convençut que encara no està, sóc bastant optimista. Em diu que ja no ens veurem fins a l’arribada.. Isc cap al coll, no sense abans apagar per enèsima vegada el foc de les meues cames en una font.
Bona amortiguació i poca adaptació(Mountain Warehouse Extrem), decidint-me, a instàncies del gran Adolf per la segona opció. L’amic m’afegeix més gels per a la recta final , i tot i que estic convençut que encara no està, sóc bastant optimista. Em diu que ja no ens veurem fins a l’arribada.. Isc cap al coll, no sense abans apagar per enèsima vegada el foc de les meues cames en una font.
Cal arribar fins a la font nova com siga –pense- i després ja
vorem. Així pujant el Coll d’Alfara em passen un munt de corredors, cosa que
ignore i seguisc a la meua, no sense molt de patiment. És hora de distraure’m
amb el que siga i, per això tire alguna miradeta al paisatge enlluernador dels
ports, per tal d’arribar al control del Coll d’Alfara i anar trotant en la
baixada per guanyar una miqueta de temps.
En tot això sobre les 16-16’30 arribe a l’avituallament-control de
la font nova, fet que motiva encarar-me cap al tram final com un repte personal,
menjant i bevent com mai, motivant-me amb
coses meues i amb la trucada a Adolf que em diria que Mar i Vinyet ja
estaven a l’arribada per tal de fer-me comboi.
Llavors, és el moment de pujar dalt del collet que hi ha davant de
la font nova per a tirar per la banda esquerra(demà seria per la dreta).
Llavors, pista neta molt neta i cara avall(que fins i tot la merda corre), fins
donar en aquell pont que em porta a vorejar el canal Xerta-sénia i ficar-me en
unes oliveres que em portarien fins al canal de la dreta i d’ahí. en direcció
als carrers del poble. La recta final
mereix el seu pàragraf especial.
Llavors veig que tinc a tocar la fi d’aquella recta
llarguiiiiíssima. Tombe a la dreta, i en la següent cantonada Mar, petó i em
passa a la Vinyet; Recta d’arribada enmig dels clams del públic. -Déu meu quina
emoció!-, no puc contindre les llàgrimes. Tot és molt bonico i damunt els crits
sorollosos d’ànim del ATE-Coll de l’alba; Baixe a la Vinyet al terra i m’abrace
a Adolf. HO havien aconseguit en 12 hores i 7 minuts, baixant més d’una hora el
registre de fa dos anys.
La 3a etapa, com dic jo, començava només alçar-se del llit,
amb el lògic mal de cames i alguna molèstia al muscle per l’ostiot d’ahir en
aquella sèquia. Llavors repetim ritual : música pel moment, paracetamol,
recuperador, bon desdejuni i a la gaso que arriben Vi i armand per donar-me uns
copets de força fins a la fi. Era dia per assegurar i així em calce les pesades
però còmodes Lafuma(que te fuma) moonrace.
En tot això, arribem i jo
vaig a buscar el meu cotxe a Xerta(va passar la nit allí perquè dissabte per la
nit, l’últim que em venia de gust era conduir. 1 horeta per distreure el
cansament i el dolor entre rialles i salutacions a corredors coneguts; És el
moment de ficar-se al corralet.
Diumenge la consigna era no apretar molt al principi, buscar anar
cremant els quilòmetres i anar incrementant el ritme tal com passaren. Així ho
faig, eixint des dels llocs de darrere i tractant d’anar esgarrapant algun lloc
de tant en tant. Vaig mirant el rellotge, conscient de què els parcials al
principi anaven molt bé, però que això es farà llarg molt llarg i que hauré
d’afegir una bon grapat de minuts.
A l’avituallament de Coves d’en Castells (km4) arribe bastant tranquil
i pensant en la meua estratègia d’anar jugant mentalment a la fracció més
petita(1r 1/8, després 1/6, ¼, ½... així fins a l’arribada); Allí carregue el
meu bidó i prenc algun gel dels que porte damunt.
Francament, tot passa de manera bastant amena fins a la Coscollosa.
De tota manera, recorde en molt de carinyo l’estona que passe amb la colla
rapitenca de la foradada amb qui faig moltes bromes, tot escoltant la música
que portava un d’ells. Després estic una bona estona amb Manel Sanahuja de la UEC
TORTOSA amb qui comente alguns detalls postcursa i junts veiem l’espectacular
embestida que rep Isa Arasa(UEC TORTOSA)en una baixada a prop del control de la
Font de la Perera. Ufff- comentaven, ella tan petita i mira que caure-li aquell
tros de samarro a sobre. Per sort, va eixir indemne i Manel i jo a lo nostre.
Així, passem aquell control i ens trobem amb Ana Belen Balagué i el seu germà
Joan Carles.
Jo vull millorar el temps de
referència i per això els deixe a tots tres, no sense fer broma amb Ana Belen
(embarbussament per motivar-se: tinc tanta sang que a les cinc tinc son!).
Seguisc fent al meu ritme, buscant una mica de temps a les baixades
i en tot això arribe a l’avituallament que hi ha baix de la Coscollosa(Ombries de Paüls: km. 14) , on bec bé, carregue isotònic i torne a
fotre’m un “xute” de cafeïna per pujar més vivet. Res, agafe els bastons i cap
amunt, només tinc ganes d’endrapar quilòmetres, així que vaig caminant però a
ritme constant per tal d’anar agafant tots els corredors que puc. Gairebé a
dalt em trobe amb Albert Queralt Molino, de qui guarde un gran record de ser
finishers junts fa dos anys, qui m’anima. Llavors ja falta poc per arribar a
dalt. Allí a lluny veig dos puntes lila, que al acostar-me veig que són JOsep
Antoni MOntagut i Albert Blanch(CAMETA COIXA) ALS QUI LLANCE UN CRIT(MOREROOOS,
PER LA SEUA PROCEDÈNCIA RIBERENCA). No seria l’última vegada que els veuria.
Arribe dalt, pique al control i ara és tot de baixada, no sé si podré fer 4
hores, si faig una miqueta més tampoc no passa res.
Dalt de la Coscollosa, conec uns joves del Trail Cer la Sénia amb
qui comente la seua gran pedrera i els valors com Manel Tomas, Ramon Curto,
Àngels Centelles... Evidentment, ells van davant, i jo vaig baixant al meu
ritme, lent però segur. Unes quantes miniòsties en els infinits revolts fins a
baixar.
Llavors arribe a quasi pla on torne a divisar als de la Cameta. Em
trobe amb un abeurador , on per enèsima vegada, invertisc temps refrescant les
cames per mirar d’acabar còmode. Al cap d’una estona, em torne a trobar amb els
de la CAmeta aturats i MOntagut em diu que té recorde que a la cama i que
pateix molt a les baixades. Sort! els hi dic i seguisc baixant el més ràpid que
puc.
Faig cap a l’Avituallament-control de la Font Nova on rebo “ales”
de la gran afició que allí es congregava. Menje força i carregue el bidó, per
tal d’arribar dalt d’aquell turó, després de saludar a Armand Pi. Llavors diumenge tocava el camí de la dreta,
on presèncie breument aquella gran barranca que m’encisa. Agafe la mateixa
pista neta d’ahir, passe el control de Tosses de Vences i així vaig tirant fins
a l’avituallament de Camí dels Bous, on agafe un parell de gots i a dintre.
Cara de cansament dissimulada, ganes d'arribar, D'esgarrapar
encara algun minut. Foto: org. UTF
Els últims quatre quilòmetres, tracte d’anar el més fort que puc ja
que crec que 3 dies han donat molt de sí però jo només tinc ganes de gaudir
d’aquest gran circ amb una bona cervesa.
Arribe al casal en 4 hores i 28 minuts, junt a Xavi Gilabert(UEC
TORTOSA) amb qui anem quasi tot l’ut junts.
Ho he aconseguit de nou, gran satisfacció, abraçada amb Karim i a
per la cervesa i bany de cames superfred.
Moments de Glòria, moments per a la memòria. Foto: Vicenç Brull
El lliurament dels premis finishers també molt emotiu, però res
podia superar l’arribada del trail d’ahir .
Força i muntanya!!!!
Pere Llinares i Llorca
pd: SOBRETOT AGRAIR LA SEUA COL·LABORACIÓ A CE Trail Tarraco, Cenotes Labnaha, Omm Zenter(Falset), Radio Ràdio Falset Quan Vulguis, CEM LA CAMETA COIXA, Adolf Marco, Mar Carrillo Sanahujas i Vinyet Llinares i a tots els que m'han estat donant suport per petit que siga durant tota la ultra.
pd: SOBRETOT AGRAIR LA SEUA COL·LABORACIÓ A CE Trail Tarraco, Cenotes Labnaha, Omm Zenter(Falset), Radio Ràdio Falset Quan Vulguis, CEM LA CAMETA COIXA, Adolf Marco, Mar Carrillo Sanahujas i Vinyet Llinares i a tots els que m'han estat donant suport per petit que siga durant tota la ultra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada