Ha sigut una cursa bastant dura en la que només començar em trobava amb l'obstacle complicat de superar les pedres i trialeres d'un riu, això a una velocitat considerable si no volia perdre el tren de les meues referències. Al pujar al Coll del Murteró(1r desnivell), he vist que de mica en mica podia confiar en les meues forces(minvades en principi per la passa de dos dies), tot i que de tant en tant havia de donar treva. He tingut sort en el sentit de què he sabut trobar l'equilibri pujant amb el punt just de gas per no cremar-me baixant ràpid, però sense fer bogeries.
En el següent cim(Creu de Santos) que era el més alt de la cursa, he tingut, prèviament una lleugera baixada on m'he tornat a deixar anar, de nou sense gastar totes les forces. Ja en la penúltima baixada, guardava les escases forces que em quedaven, aguantant les escomeses d'un parell de uequeros i sucumbint al poc per tal de trobar uns quilòmetrets sol i sortejant gent de la marxa. Al poc trobe un del Trail CER al que supere i llavors en una baixada molt tècnica(ja, l'última!) pateixo bastant, donat que els meus genolls i abductors ja porten força estona patint el meu ímpetú en les baixades.
Finalment, claudique tot i que al arribar al poble encara en veig amb forces d'esprintar amb un corredor ambiciós. Llavors, pense... altra vegada en el meu cos i deixe per a millor ocasió carreretes banals.
Arribe en la satisfacció d'haver baixat de les 3 hores en una de les curses més dures del campionat.
Salut i cames!*!!
Pere
En la foto el patiment i la concentració, però també les increïbles vistes del cim de la cursa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada