Hola amics i amigues!!!!
Aprofitant la trempera que m'ha donat el resultat en la cursa d'ahir i que avui toca un merescut descans físic, m'he proposat conrear dos de les meues passions en aquests moments: LA LLENGUA CATALANA I LES CURSES(sobretot de muntanya). Aleshores la meua idea en aquest moment, és iniciar un xicotet estudi semàntic per traure totes les paraules o frases fetes del camp semàntic d'aquella disciplina.
Ho faré sota el criteri que em dóna el coneixement dels quasi 3 anys corrent per les muntanyes ebrenques, relacionant amb tanta gent que compartim il·lusions, esforços i satisfaccions per fer el que més ens agrada fora de les nostres cases i a part de les nostres feines: còrrer per muntanya. És evident, que les Terres de l'ebre fiten amb territoris valencians, aragonesos i del Camp de Tarragona, per la qual cosa també podrem observar que la nostra llengua és un ens viu, que està en moviment, que és part de la nostra ànima com a poble i que gràcies a ella tenim el gust per trobar-nos amb persones i posar veu a sentiments al voltant de paisatges innombrables que donen a les nostres estones un valor sense preu.
Bé, la tasca serà tan senzilla com que jo aprofitaré cada entrada en el bloc per introduir una o dues paraules(o frases fetes) i així de mica en mica aniré construint aquest gran compendi d'allò que ens uneix: EL CATALÀ PER LES MUNTANYES DE L'EBRE I EL PRIORAT. Ara mateix, amb aquesta, ja porte 5 entrades en el meu bloc per la qual cosa deixaré constància d'aquestes tantes paraules:
1) Crac(en català s'escriu sense k): Terminologia afectuosa amb que anomena qualsevol corredor a un altre, independentment de la posició en la que quede a la cursa; amb això es denota, que una vegada pasada la meta tots som iguals i que ja és una heroicitat haver passat aquesta.
2) Minimalista: Terminologia aplicada a algunes persones que corren les quals fan tot el possible per portar el mínim pes al damunt. Ja se sap, menys pes, més ràpid: així si en una ultra demanen una navalla p.ex. portar un cutter.
3) "La muntanya t'enganxarà!": Frase amb que algú que porta molt de temps engresca a un altre(com en el meu cas) que comença a còrrer curses de muntanya(i supose que altres disciplines muntanyeres). En el meu cas ho ha fet, ja que vaig còrrer dues mitjes maratons d'asfalt i al provar la muntanya...fins ara!
4) Corredoreta: Terminologia que s'usa per anomenar una cursa que sol ser bastant ràpida, ja que tot i haver-hi pujades, el ritme mitja es pot mantindre força baix. Poden ser curses com Falset, Ulldecona...
5) Estar fi: Frase feta amb que es qualifica a una persona que corre que ja s'ha posat en perfectes condicions amb entrenaments i tot el que calga i que ho demostra en competició.
Moltes gràcies i estic obert als vostres suggeriments lingüístics!!
dilluns, 30 de gener del 2012
CURSA DEL PASTISSET
En la primera cursa de la temporada, el crono s'ha detingut realment en 2:58, tot i que jo, exhaust, no ho he fet fins 2 minuts després.
Ha sigut una cursa bastant dura en la que només començar em trobava amb l'obstacle complicat de superar les pedres i trialeres d'un riu, això a una velocitat considerable si no volia perdre el tren de les meues referències. Al pujar al Coll del Murteró(1r desnivell), he vist que de mica en mica podia confiar en les meues forces(minvades en principi per la passa de dos dies), tot i que de tant en tant havia de donar treva. He tingut sort en el sentit de què he sabut trobar l'equilibri pujant amb el punt just de gas per no cremar-me baixant ràpid, però sense fer bogeries.
En el següent cim(Creu de Santos) que era el més alt de la cursa, he tingut, prèviament una lleugera baixada on m'he tornat a deixar anar, de nou sense gastar totes les forces. Ja en la penúltima baixada, guardava les escases forces que em quedaven, aguantant les escomeses d'un parell de uequeros i sucumbint al poc per tal de trobar uns quilòmetrets sol i sortejant gent de la marxa. Al poc trobe un del Trail CER al que supere i llavors en una baixada molt tècnica(ja, l'última!) pateixo bastant, donat que els meus genolls i abductors ja porten força estona patint el meu ímpetú en les baixades.
Finalment, claudique tot i que al arribar al poble encara en veig amb forces d'esprintar amb un corredor ambiciós. Llavors, pense... altra vegada en el meu cos i deixe per a millor ocasió carreretes banals.
Arribe en la satisfacció d'haver baixat de les 3 hores en una de les curses més dures del campionat.
Salut i cames!*!!
Pere
En la foto el patiment i la concentració, però també les increïbles vistes del cim de la cursa.
Ha sigut una cursa bastant dura en la que només començar em trobava amb l'obstacle complicat de superar les pedres i trialeres d'un riu, això a una velocitat considerable si no volia perdre el tren de les meues referències. Al pujar al Coll del Murteró(1r desnivell), he vist que de mica en mica podia confiar en les meues forces(minvades en principi per la passa de dos dies), tot i que de tant en tant havia de donar treva. He tingut sort en el sentit de què he sabut trobar l'equilibri pujant amb el punt just de gas per no cremar-me baixant ràpid, però sense fer bogeries.
En el següent cim(Creu de Santos) que era el més alt de la cursa, he tingut, prèviament una lleugera baixada on m'he tornat a deixar anar, de nou sense gastar totes les forces. Ja en la penúltima baixada, guardava les escases forces que em quedaven, aguantant les escomeses d'un parell de uequeros i sucumbint al poc per tal de trobar uns quilòmetrets sol i sortejant gent de la marxa. Al poc trobe un del Trail CER al que supere i llavors en una baixada molt tècnica(ja, l'última!) pateixo bastant, donat que els meus genolls i abductors ja porten força estona patint el meu ímpetú en les baixades.
Finalment, claudique tot i que al arribar al poble encara en veig amb forces d'esprintar amb un corredor ambiciós. Llavors, pense... altra vegada en el meu cos i deixe per a millor ocasió carreretes banals.
Arribe en la satisfacció d'haver baixat de les 3 hores en una de les curses més dures del campionat.
Salut i cames!*!!
Pere
En la foto el patiment i la concentració, però també les increïbles vistes del cim de la cursa.
divendres, 27 de gener del 2012
la samarreta compressiva Hada de Hoko
Hola amics!!
Una vegada més sóc ací per parlar-vos d'aquesta penyora de la marca HOKO. Llavors en tot el desespero d'aquell que té bons indicis d'una bona cosa dijous em vaig posar a les pistes i corriols de Falset per provar si era veritat tot el que deien. La primera impressió, era bastant semblant a la de la malleta compressiva de la que vos vaig parlar(tot i que ací no tenia el dilema dels calçotets hahha), adonant-me'n que la portava només en el moment de posar-me-la després ni la més mínima sensació.
Al poc d'anar fent quilòmetres, el meu pensament anava cap al meu pit i si en ell s'havia condensat molta suor; francament sorprenent, allò es mantenia eixut i la intranquilitat meua de sofrir pulmonies o hipotèrmies per impacte del vent es reduïa al mínim(totalment és impossible com els distribuidors em reconeixien).
De nou, he de fer incís en un paral·lelisme entre la roba d'aquesta marca i la gent que la serveix(www.no-city.com) qui han tingut amb mi la distinció de fer-me els pagaments via transferència i a qui estic molt agraït per la seua senzillesa i bon tracte(cosa no fàcil de trobar avui en dia).
Salut i cames!!*!!
Una vegada més sóc ací per parlar-vos d'aquesta penyora de la marca HOKO. Llavors en tot el desespero d'aquell que té bons indicis d'una bona cosa dijous em vaig posar a les pistes i corriols de Falset per provar si era veritat tot el que deien. La primera impressió, era bastant semblant a la de la malleta compressiva de la que vos vaig parlar(tot i que ací no tenia el dilema dels calçotets hahha), adonant-me'n que la portava només en el moment de posar-me-la després ni la més mínima sensació.
Al poc d'anar fent quilòmetres, el meu pensament anava cap al meu pit i si en ell s'havia condensat molta suor; francament sorprenent, allò es mantenia eixut i la intranquilitat meua de sofrir pulmonies o hipotèrmies per impacte del vent es reduïa al mínim(totalment és impossible com els distribuidors em reconeixien).
De nou, he de fer incís en un paral·lelisme entre la roba d'aquesta marca i la gent que la serveix(www.no-city.com) qui han tingut amb mi la distinció de fer-me els pagaments via transferència i a qui estic molt agraït per la seua senzillesa i bon tracte(cosa no fàcil de trobar avui en dia).
Salut i cames!!*!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)