dilluns, 27 de maig de 2013

Entreno "Els 7 termes"


Bon dia/vesprada/nit amigues i amics dels kms!!!!

El diumenge 26 vaig fer una tirada UT de 34 km i en 4 hores i 12 minuts entre Falset-Marça-Pla de la Fermada(“revolts”)-Camí vell de la Torre-Coll de l’Eudalda-Morral-Coll de la Teixeta-Porrera- Coll Major-Masos-Falset.
Bon matí desdejune, m’acabe d’omplir la motxilla i em pose direcció a Marça per tal d’agafar la pista que ix des de la primera rotonda que uneix Falset i Marça, per tal de trotar-la acabant en la carretera asfaltada que uneix  el segon poble amb la Torre de Fontaubella. Aquesta la passe uns 500 m fins que agafe una altra pista rural que em porta ja en direcció Llaberia; en aquest moment tinc el meu primer ensurt quan encara dormint o pensant en la mona de Pasqua colpeje una pedra i aterre. Llavors pense, -ara ja t’has despertat, doncs a córrer- , seguint per aquella pista fins a trencar a mà dreta pel Pla de la Fermada o els Revolts(que diuen els colldejouencs).
Aquests revolts sempre són un plaer de córrer donat que hi ha pujades i baixades bastant corredores. A les baixades, quan els corriols es compliquen per la presència de pedres al mig és quan patisc un poc. Finalment, arribe a la Bassa dels bombers i baixe per altre corriol corredor fins a prop de la Torre de Fontaubella. Des d’ahí  vaig fent cap al Coll de l’Eudalda, no sense abans ingerir una barreta sense ni tan sols parar per traure l’envoltori. Remontant tal com puc els trams de la cursa de Falset( a l’inrevés) arribe fins a dalt del Coll de l’Eudalda on m’ature a fer un glop, i veient el bon dia que feia ,a mirar el paisatge i al observar els molins de Pradell pensava que escases setmanes enrere jo hi era patint(quins contrastos!).
Llavors es moment de baixar xalant de nou fins que remonte pel camí del Polvorí fins a la carretera la qual creue per tal de pujar fins al Morral des d’on baixe cap a la Pedra de Santa Càndia. Ací aprofite per fer una foto de la placa comnemorativa que hi ha en aquella, per tal d’enviar-li-la a Mar qui des de casa realitzava els “controls” de pas per whatsapp.

 Un lloc dels tants emblemàtics que envolten Falset i que és digne, i moltes vegades desconegut per les falsetanes. Desgraciadament, ha hagut de ser visitat per desaprensius que poc tenen a veure amb el respecte per l'entorn.

En aquest moment, aprofite per traure una mica de potasi en forma de plàtan per tal d’enfilar en direcció al Coll de la Teixeta, llavors una vegada que he engolit la fruita passe de caminar a trotar per tal de passar per la pista junt a una gran roca que voreja una part del camí per la dreta pensant en “quant de xicotets som els humans enmig de tota aquesta immensitat” i al girar el cap en direcció a la meua esquerra i guaitar la Serra del Montsant pensar de nou “xicotets sí, molt xicotets!”. En aquell moment arribe a  un punt en el què gire pel camí de més cap a l’esquerra per tal de córrer una llarguíssima pista on m’ature a l’alçada d’una casa de guardar estris de la vinya per tal de demanar-li a un home que la guardava que em fes una foto amb uns costers com a fons.
En el moment de seguir, no acabe de trobar el minuciós corriol que em farà baixar fins a Porrera fet que provoca que potineje amb el mòbil per tal de no poder encetar aquell trac, amb la sort que quan aixique la vist, sortuosament, el camí s’obria davant dels meus ulls. El moment és impagable i jo decidisc premiar-me gaudint d’aquells corriols, tot i que respectant-me, prement en certa mesura el gas fins arribar a tindre Porrera a un tir de pedra. Des d’allí retrocedisc fins al Coll Major per una pista, previ pas per uns dos-cents metres d’asfalt. 

 Em venia molt de gust fer-me una foto, fet que dec al guarda d'una barracó d'estris 
vinícoles. Al fons uns costers els quals vaig creure farien un bon fons.

Una vegada toque aquella sinuosa pista, i quan ja veig els guarda-rails del Coll Major, faig servir el meu sentit de l’orientació per pujar cap a la pista que portaria fins al Camí dels Masos però ho faig per una altra pista abandonada per la qual faig el Kilian omplint-me de punxes i arraps fins a les celles per voler fer el Kilian, donat que la pista que jo pensava que donaria tot d’una, directament, cap a l’altra que jo coneixia dóna encara uns quants revolts a la complexa orografia vitivinícola. Finalment, faig cap a la pista i en arribar a dalt en dispose per gaudir d’una baixada en pista força corredora on després d’un tomb a l’esquerra m’ature en una casa abandonada on pose en pràctica de nou les meues idees de bombero torero: evocant al Gamba de Castelló i sufocat per la coentor del  dit gros del peu esquerre veig com una bona solució ficar el peu en una gerra d’un metre que veig en aquella casa.
Després de “ressuscitar” el meu peuet seguisc a bon ritme fins a les arcades que porten al camí dels Masos on omplic la cantimplora comprovant com en el toll que està just a sota meu hi ha algunes espècies d’ofidis  que no són amfibis.
Seguisc fins a la fi de la carretera i amb 32 km i escaig i després de saber-me esperat per les meues obligacions paternals, faig cap a casa, tancant la jornada en 34 km, 1630 metres de desnivell positiu en 4hores i 12 minuts

Salut i cames!!

Pd: Per al Cursionari una de Pau Ferré:
Fer el Kilian: expressió aplicada a fer una part de la ruta de muntanya corrent per fora de les sendes i per llocs poc habituals. Així per exemple, pot ser per on hi ha marges, per zones de bosc espés, etc.

1 comentari:

  1. Noi, VEus com ho has de tenir tot més controlat, sinó toca fer el Kilian i punxar-te una mica.

    ResponSuprimeix