diumenge, 17 de març de 2013

De riu a riu

Hola amigues i amics dels kms!!!!

Després de passar sense pena ni glòria per Miravet; una cursa en la que m'havia posat unes expectatives més altes, però on donada la meua falta de kms vaig acabar sucumbint en una cursa que prometia ser molt de muntanya i va acabar sent supercorredora per tal de tindre tres pujades constants però que no eren res de l'altre món. Aquella era la meua gran esperança, i així vaig arriscar des del principi, acabant de fondre'm just quan passavem tocant del riu Ebre en el camí de Benifallet.  En aquell moment vaig decidir afluixar donat que trobava bastant absurd forçar la màquina i arruinar la temporada només començar.

Finalment, veig el castell i allí on em passa Pau Ferré(qui molt hàbilment planteja una cursa d'anar fent) pense que és un bon moment per anar agafant el ritmet d'acabada degut que en la línia d'arribada m'esperen la pacient i agradable Mar  per posar-me a la preciosa Vinyet als meus braços i passar junts per primera vegada aquella línia.

 La cara de fatiga es feia evident, davant l'arremetiment de Judit Lamas, que fa palès 
de la gran  feina de  Rafa Flores al cap del seu team flowers.

Arribava la Cursa de les Fonts i amb el record encara fresc de fa un any i els 37km d'entreno de la setmana passada amb l'amic Manel (Falset-Serra d'Almos-Falset), feia cap a la vila dels tarongers per afrontar els 27 km i 1700m desnivell positiu.

Tot solet feia cap a Xerta on en companyia del Mora Runner Albert Blanch Campos ens posàvem en camí cap a aquell poble.

Després de saludar a vells i coneguts pel motiu d'estar enmig del desenvolupament d'una ultratrail, ens fiquem al corralet i a saco!
Avui la consigna era anar agafant un ritme i aguantar-lo tot el que pugués. Així en el primer repetxonet(a uns 450m d'altitud) arribava tranquil, però sense perdre-li la cara a la cursa. En la baixada següent em mostrava bastant conservador, però efectiu donat que la pujada a la Coscollosa era clau, donat que havia d'arribar allí amb forces suficients com per iniciar el descens de 12 km que restava fins a l'arribada.

Abans, però, vaig contactant en algun corredor que em porta, però al que deixe tot just al tocar el cim de la cursa. La baixada promet, doncs, donat que ve per darrere com una exhalació un jove canareu de 15 anys a qui deixe passar, ja que en les baixades jo no havia de decidir res.

Continue dos o tres quilòmetres tot sol fins que tinc la senyal que esperava: al anar baixant marges, això ja tocava a la seua fi. Passe'm un barranquet molt estret i pedregós i després trobem el típic repetxó xicotet d'última hora que es converteix en un maror. Llavors el supere com puc i a més deixe enrere a aquell quinzeanyer de la baixada i a Jan Martin de la Foradada. Des d'aquest moment fins que toque l'asfalt en un parell de quilòmetres, no m'inquieta ningú.

Una vegada que arribe a la zona d'asfalt -la qual se me fa eterna- decidisc no forçar gaire i continue amb el pilot automàtic endollat. Llavors a falta de 700 metres arribem dos corredors(dels que feien la ut dels 3 dies!) i vull continuar al seu ritme, però és tan fort que decidisc deixar-los(les arribades boges sempre m'acaben passant factura-pense-) i arribe tranquilament al veure que ningú més s'acosta, parant el cronòmetre 3hores 13 minuts;acabant el 24é de la general, superant el meu record personal de fa 3 anys en mitja hora i acabant amb un mar de bones sensacions.

En acabar, bon menjar en la bona companyia d'Albert(content amb el seu 3'53"). Felicitacions als finishers UT i cap a casa falta gent!!


Dalt de la Coscollosa, punt clau de la cursa, on tenia clar que havia de 
dosificar-me per racionar les forces en la baixada.

Per acabar en aquesta crònica transversal, em feia patxoca parlar-vos de l'entrenament d'ahir. El recorregut era Falset-Sant Gregori-Torres-Morral-Pedra Sta. Càndia-Plàstics-Coll de Porrera- Camí dels Masos(nova variant)- Camp de tir- Mas Martinet-Bellmunt- Camí del Molí- Serra Obagues-Falset.

Una mica contrariat amb mi mateix, ja que no me sol agradar entrenar sol, engege la ràdio del mòbil(on entrevistaven els de Flaixbac a Pep Plaza, que passada de riure!!!) i escoltant-la agafe un bon ritmet fins a les Torres. Des d'allí baixe a la ctra de Reus, on me'ls trec i faig cap al Morral i la Pedra de Sta Càndia. Allí tocava el primer "control"(això era enviar el punt on estava per whatsapp a Mar i el proper on aniria). En aquell mateix punt decidisc guardar la ràdio, donat que veig que posar i traure el mòbil i perdre la senyal de ràdio em feia perdre massa temps.

Llavors enfile la llarguíssima i pedregosa baixada que em portaria fins a Plàstics Roda. Creue la carretera i al poc d'endinsar-me per aquell camí veig a David Cortés, qui curiosament estava fent els sarments per la calçotada que faríem l'endemà al lloc per on posteriorment passaria(Tros de Joan Llop al Coll de Porrera). En aquest moment, faig el segon "control" i seguisc per aquella pista sense deixar-la(he de dir que aquella senda sinuosa de baixada no l'agafe). Allí sense aturar-me agafe i em menje el plàtan que porte i bec un glopet d'aigua amb sals. Així seguisc uns tres o quatre quilòmetres fins agafar una baixada pleníssima de llicorella que em portaria a una altra pista, on enganxe de nou en el recorregut clàssic(sí, en aquella caseta enderrocada on havia una marca groga!). 

Torne cap avall fins que veig aquells arcs que em posen a suportar mig quilòmetre d'asfalt pudent fins que creue la carretera de Gratallops per enfilar el tram que em portava al Mas Martinet passant pel Camp de tir. Passe pels 4 camins i cap avall, encetant l'entrepà que portava i menjant-me'l tranquil·lament però sense aturar-me(ja pararia ja!). Me'l cruspisc i seguisc trotant fins a vore la quantitat tan impressionant d'aigua que passa pel Siurana al seu pas pel Mas Martinet.

Una mica més endavant on continua la ruta, em vaig haver de descalçar(no 
arromangar-me els camals perquè portava pirates). Ah, per cert no seria l'única vegada!

En aquest cas, passe un primer escull tirant pedres i un tronquet per improvisar un pont, però a la segona vegada veig que el millor és posar els peus en remull. Així ho faig i crec que tot i la fredor i la inestabilitat provocada per la força que portava la corrent i les pedres, em beneficie del benestar corporal que m'aporta aquella temperatura als meus peus i a la sang. Llavors enfile per la sendera del vell camí de Gratallops amunt en pla de retallar(tant de moda, però sense provocar malestar en ningú com fan altres!) temps, i així no correc quasi fins arribar a dalt, tot i tindre un caminar bastant constant i incesant. 

Al arribar al pla ja fa uns quants minuts que m'he decidit a trotar. Llavors telefone a casa per tal que em diga ma mare quin regal li faig al papi pel seu dia, tot i que sense èxit. És moment de seguir pulint segons al crono i al tombar a l'esquerra direcció Bellmunt baixe per aquell corriol on davant la meua sorpresa vaig  haver  de fer un exercici d'intuició donat que el llaurat per unes futures vinyes s'havia menjat el mateix corriol de la ruta.

En tot això, arribe altra vegada al Siurana on m'he de tornar a descalçar per passar a l'altra vora(aquesta ocasió l'aigua cobria més) i una vegada que ho faig enfile el corriol que em portarà fins al poble de Bellmunt. Allí de nou(com ja fes al Martinet) tocava "control" cosa que faig, omplo bidons i cap a Falset. Llavors encara tindria una última sorpresa, donat que pel Cami del Molí m'equivoque(més fruit del cansament donat que portava més de 26 km a les cames) ficant-me dins d'un tros i rectificant per acabar en la cruïlla que em portaria fins a Serra de les Obagues i des d'allí fins al poble.

Res, 34km 1750 m desnivell positiu, molt bones sensacions i un gran dia per córrer que em fan presagiar bones cosetes de  cara a fer de comparsa del meu amic Adolf en la MIM(Castelló-Penyagolosa) d'enguany.

Salut i cames!!!!

Pere

Pd: una parauleta del cursionari vinga!!

Xafatolls(gentilesa de Carles Peris d'Alqueries Running): corredor o corredora mediocre
 

Cap comentari:

Publica un comentari